El gran cap de setmana començava el dissabte als 2 de la matinada, després de dormir tan sols una hora em plantava a Rialp. Alli m'esperava l'entrega de dorsals entre cares conegudes i les dos grans sortides, realment espectaculars i posant la pell de gallina a cada instant.
 | |
| Sortida Extrem RM |
 | |||
| Sortida Marató RM |
Eren moltes hores les que ens esperaven per davant, però era fàcil passar-les quant el moviment alli era un no parar. Sobre les 10.45 el primer que liderava la cursa ens arribava a la Borda, patint una mica la pujada però fresc com una rosa i gairebé sense parar! A partir d'alli van anar passant tots, ara un, després l'altre... Ara passa una cara coneguda ara no... Ara arriben l'Eugeni i el Miquel i més tard l'Oriol... Allò era un no parar de xipar i de fer fotos però ho disfrutava com ningú!! Poder donar anims després de la "puta" pujada que feien i després d'aquelles muntanyes que pugen (així ho describien tots els que eren del pla... ) era espectacular, i realment estava aprofitant l'ocasió!! Per no fer-se pesada la jornada de control m'havia preparat la meva bosseta amb l'òbtic i renoi com treia fum! :p
Realment tots els corredors eren super agraïts, inclús els Koala's Team es van fer el seu banquet! heheheh. Després de passar l'Ester i uns quants que anaven al seu darrera allò ja començava a donar pas al tancament de pas. Aviat arribaven el Sam, Miquel Pelegrina i Txema! Allò volia dir que ja es podia tancar barraca! Així és que després de refrigerar-los vam començar a plegar i cap a Rialp altre cop!
El tancador ja era allí així és que ce'st fini! Però això encara no acabava. Estava cansada per no haver dormit, però mentre no m'estigués sentada el cos no diria prou així és que després de descarregar, reubicació altre cop. Em quedava amb l'Anna fent de taxista pels de pont de gulleri i anar fent recaditos per la plaça però que a la vegada va anar-me molt bé per a fer temps i veure als meus l'arribada de l'Extrem. Sobre les 20.30 arribava l'Eugeni cansat però content, i el Miquel el duia a darrera així és que no podia quedar gaire, vaig decidir quedar-me i així també em retrobava amb la Joana i la Laia que eren al punt de Port Ainé.
Era hora d'assentar-se.... malament! no ho faré MAi més :)
Alli va ser quan va començar a gafar-me el baixón, però amunt i avall caminant encara aguantava. Sobre les 21.30 el Miquel entrava a meta igual que l'Eugeni, cansat però content. Sopavem una mica i jo ja no podia més! Així és que no em retrobava amb la Lai i la Joana que encara els hi quedava una estona i marxava cap a Tremp, l'endemà havia de suar jo la cansalada i si no dormia una mica més que la nit anterior no hi hauria manera ni de sortir!
Així era la meva arribada a Rialp el diumenge, amb una son tremenda i una mandra horrible de començar la marató de muntanya que m'esperava... Sisisi, reeee de 17km!! 20km i ben fets! heheh.
Als 8.30 puntual ens feien control de material, control de xip i sortida amunt! Aquest any canviavem una mica la sortida i enlloc de tirar amunt directament feiem el recorregut pel poble igual que l'extrem i la marató, una bona sortida per anar calentant les cames.
Així de contentes i campantes amb la Joana sortiem. Niriem xino xano però sabia que tard o d'hora a les pujades em quedaria sola, però estava preparada! Aquest cop el coco no em traicionaria, i no sé perquè però la RM sempre l'he acabada sola i ben contenta i satisfeta. El diumenge s'havia que tindria una gran rebuda a Llesui amb l'Anna, la Pili, l'Albert, l'altra Anna i demés i a Escàs m'esperaven els meus companys del dia anterior juntament amb el Kiko, així és que a la pujada d'Altron la començava a perdre, però a les baixades corrent encara la tornava a enganxar, Juanin ja soc aquiiiiiii!! heheheheh.
La pujada a Seurí va ser més "complicate" de seguir-la, així és que vaig decidir agafar el meu ritme xino xano i baixant a la baixada quan arribés a Llesui, així és que encara em quedava una bona estona per a poder contemplar el paisatge mentre encara anava avantçant amb algu ;)
Arribava a Seurí treient la llengua, però després de apuntar el dorsal i de refrescar-me a les fonts, allò continuava pujant. Llessui no era molt lluny i em trobava a l'Oscar fent control a la carretera on em donava ànims per a seguir quan li deia que plegaria a Llesui....
02:31 és lo que tardava a arribar, el mateix que l'any passat! Super contenta! Però la meva decisió era plantar-me allí. El no dormir i el tute de dissabte m'estaven passant factura i si l'acabava el dilluns no m'aguantaria, així és que ho tenia decidit.... ho tenia, i mai més ben dit!
Abans d'arribar a l'abituallament de Llessui ja tenia a l'Albert i l'Anna esperant-me a control de xip i des de lluny ja sentia a l'altra Anna i la Pili cridant-me i animant-me amb totes les seves forces! Com els hi deia que plegava amb aquell parell si encara em donaven més ganes de continuar??? Vaig arribar com un cromo, cansada i passant molta calor, però contenta pel que tenia obtingut fins en aquell moment! Estava contenta i motivada i després de parlar amb elles, decidia que allò que havia començat s'havia d'acabar, així que RES de plegar!!
Aqui podeu veure l'efecte dels col-laboradors, no és tan sols cuidar tots els detalls, si no que també tenen una feina molt important: donar la força suficient com per fer-te continuar!! Així és que després de dos minutets tornava agafar la directa i avall! Entre crits i despedida els hi feia adéu amb la mà. Ara venia un bon descans per les cames, on podria apretar per a córre. Em trobava bé i perquè el genoll no li dongués temps a reaccionar, trotava cara avall mentre em trobava el fotograf mig amagat i li posava cares pallasso per fer la foto més divertida! :p
Passat Sorre aviat vaig començar a divisar Escàs! Aixó volia dir baixada al barranc i pujada a Escàs. Temia les dos pujades que m'esperaven però ara ja hi era, hi havia d'arribar si més no per a saludar a la trupe! Així és que xino xano vaig anar fent la pujada i la veritat és que sense adonar-me ja era a Escàs, ja només em quedava la pujada del poble fins l'abituallament que no es quedava curta jajajajaj.
Vaig descansar i vaig prepar-me per anar a la busqueda del Joan, la Nuria, la Marta i la Cristina! ;)
Només despuntar el cap per les escales que ja els vaig començar a sentir cridar, venga Olguiiii que això ja ho tens!! On es sumava també el Kiko que voltava per alli. Estava molt contenta i satisfeta de ser alli, de moment estava aconseguint el que volia, disfrutar de la cursa i recollir tots els ànims necessaris als abituallaments amb els meus! Era tot molt emocionant! Em van tractar com un pollet, reomplint-me el camelback, preguntamt-me si em feia falta algo més i donant-me totes aquelles forces que havia perdut fent la pujada, increïble! hehehehe.
Després de parlar amb el Kiko i saber que no anava la última (feia estona que anava molt sola) em feia l'últim subidón per dir-los-hi adéu i ens veiem a Rialp!!! ;)
Feia la sortida del poble cap a la dreta quan els ambulancieros em cridaven, OLgaaaaaa és cap a l'esquerra!! Com??? Però si l'any passat anavem cap a la dreta!! Siii, però aquest any no! Que cabrons! Em feu baixar per fer més pujada! Aquesta era la resposta que rebien meva per fotre's un fart de riure però així era. Ens feien baixar per a després borejar tot el poble per la part alta, per si no l'havies vist suficient sas? ehehehehe.
Venia la part que més temia, la pujada a la bandera (que no la vaig saber veure), però m'ho vaig pendre amb molta filosofia. Xino xano i parant i aviat arribaràs! Entre pitos i flautes potser només vaig parar 3 o 4 cops, així és que podia estar satisfeta! Un cop més sense casi "notar-ho" em plantava a la bandera on deia bon dia als forestals!! :p
Rialp ja es tornava a veure!!!
Allò ja ho començava a tenir. Només em quedava la baixada fins a Surb i de Surb a Rialp. Ara venia la part bona, la meva baixada entre corriol, bosquet i pedra! Recordo com cada any l'he baixat, igual que una cabra fent saltironets i aquesta vegada en tenia més ganes que mai així és que tocava preparar-me i avall, una bona "xutada" de liquid al genoll i au.... Els nois del davant es van apartar hi tot, em deien que no entenien com podia baixar d'aquella manera però és que ho disfrutava com mai!! heheheh.
En res em plantava a Surb on em tornava a trobar als ambulancieros, on em deien que no n'hi havia hagut per tant! Després de dir quatre cosetes continuava on al final del poble em trobava al Miquel,que just li vaig donar temps de dir-me hola i que si volia aigua, anava tant bé que ni vaig parar, corria al meu costat pobre! jjeejeheh. Al cap de res em trobava al Tinto xic i més endavant a la Eva i l'Oscar, anaven xino xano però bé!!
Em trobava de fabula així és que continuava al meu ritme, baixant trotant i saltant com un caball jajajjaja. Ja era al castell, aixó ja era meu, ja ho tenia! Ja podia sentir a l'espiker i la gent del poble.
L'última baixada encara en vaig passar uns quants i vaig decidir no deixar de córre. Ja no em quedava gens i volia fer almenys el mateix temps que l'any passat (era l'únic repte que m'havia proposat).
Només posar els peus on començava la "alfombra roja" de l'entrada a meta vaig tenir un subidón. De repent només sentia applaudiments, crits i ànims, allò era increïble! Una sensació que potser mai havia viscut tant intesament. A "lo lejos" veia a la Laia, la Joana i el Miquel cridant-me i animant-me i més endavant tot l'staff que em coneixia donant-me els ànims necessaris per a treure'm la millor rialla del món!! Em faltava la persona més important de la meva vida per a poder fer l'entrada, la meva filla, però emocionalment era amb mi! Recordava quan em deia que li sabia molt greu no ser-hi, cada any l'haviem fet juntes, però per a mi diumenge a la una i poc del migdia, just quan entrava a meta, just quan xipava al control era com portar-la gafada de la mà!
Així de contenta hi arribava i gairebé aconseguint el meu repte, tant sols 10minuts de diferència era la distància que tenia per haver-lo aconseguit, així és que em donava molt més que satisfeta.
Després de dormir 1h el divendres, 5-6 el dissabte, cascar-me 20km amb 1300+ el diumenge amb 10minuts més que l'any passat per a mi era el somni fet realitat! Era finsher de la RM amb una rialla d'orella a orella i sent la més feliç del món. Em sorprenia a mi mateixa de moltes coses que havia aconseguit, i aguantar tot aquell ritme aquest cap de setmana per a mi era exhuberant!
Realment el "ritual" Rialp Matxicots sempre ha tret lo millor de mi, sempre ha fet demostrar-me a mi mateixa que puc amb tot allò que em proposo només per la tossuderia que duc a sobre!
Mil gràcies per a deixar-me formar part de tot això, d'aquesta gran família perquè sense del primer al últim corredor això no seria possible, però si un dia a la Montse i al Txema no se'ls hi hagués encés el llumir de montar algo tant gran jo no podria formar-ne part! Gràcies per a compartir tot això amb mi i gràcies per a fer la RM cada cop una cursa molt més consolidada!
Gràcies, gràcies i gràcies per tot el que he viscut amb vosaltres!!!!!!
L'edició 2015 ja està en marxa, i jo a dins del sac!! ;)
Aqui us deixo l'enllaç de les fotos Extrem i Marató per si hi voleu donar un cop d'ull!!!
FOTOS RIALP MATXICOTS 2014
Salut i Non Stop*
