Després de grans passejades amb gent fantàstiques, pujades a les antenes acompanyada i sola podia dir que estava preparada per l'SkyRace d'aquest any!
No sabia exacte el que m'esperava tot i haver-la fet l'any passat, però sabia que la companyia seria increible! Erem una megacolla i tindria una companyia especial. Per a mi era important compartir-ho amb ELL, una persona honrada i ENORME per a mi, així és que aquesta cursa anava per ell!!
Estava segura que d'aquesta cursa en treuria molt suc i sobretot personal, així és que sobre les 6.30 o una mica més ja erem a Monistrol amb el Miquel i el Josep Ma.
El Miquel s'aventurava a la llarga davant dels 24km però segur que faria un bon paper i no m'equivocava :)
Poc a poc han anat arribant tots, la Laia, els "tiets", l'Oscar i la Eva, la Juanin, l'Anna, Dani, Pes... erem gran collada portant el nom de Tremp ;)
Allò feia molt bona pinta i poc a poc entre els nervis i els que em posaven anava agafant color, després de donar la sortida al Miquel anavem a deixar les coses al cotxe i a posar-me més nerviosa.... Ni que fós la primera vegada em deia a mi mateixa! Però renoi. Tot i haver entrenat me'n esperava una de bona, així és que ja sentiem els petards de sortida... La eva i family ens donaven la sortida a crits i amb molts ànims cosa que ajudava molt. Haviem dit que la fariem a peu, prò a fe de déu que no sabia pas el que m'esperava. El Josep Mª em deia que es quedava amb mi, que em faria companyia tota l'estona fins al final. Jo li deia una vegada darrera una altra que se'n fotria un fart, que tirés.... prò que equivocada anava!! Resulta que l'Sky que m'esperava era una cursa plena de sorpreses i satisfaccions, començant per compartir km amb ell i acabant sorprenent-me de mi mateixa.
El tret de sortida ja el teniem i arrencavem a córre!! Amb les mans al cap sortia, pensant que correria tota l'estona, i jo que volia caminar... Poc a poc anava aprenent a agafar el meu ritme, xafa fluix, passes petites, més a poc a poc, fés bé les respiracions bé, respires per la boca... Portava un entrenador inmillorable al costat el qual s'adaptava al meu ritme, volia que la fés corrent i jo per dins me'n reia de mi, pensant que no me'n sortiria.... Els primers 5km han sigut ... com ho diria??? Molt putes!!!! :p He patit com mai, fent les pujades treient la llengua, aprenent a NO parar en tota la pujada i enlloc de descansar parant descansava caminant pel pla, realment em sorprenia a mi mateixa, os ho juro!!! Quan no me'n donava compte em veia corrent i aguantant, casi ploro!!! Ho estava aconseguint, portava 6km amb 1hora!!! Els que em coneixeu sabeu que això de córre no és lo meu, que no ho disfruto però avui era tot diferent!!! Suava, veia les estrelles, no podia amb l'ànima però a la vegada disfrutava, en volia més i brincava de pedra en pedra! El "canyissar" era increible, i també crec que l'únic lloc que on he pogut treure la càmera. El "entrenador" no em donava temps ni a això, però en el fons m'agradava!!
Aquesta zona és una de les que he disfrutat més i en la primera part on he sentit de la boca del Josep Mª renoi com tires entre pedres!! Allò era el meu terreny, i li havia de demostrar que tot lo que m'estava ajudant tenia el seu fruit, li devia!!!!
Ja veiem les agulles i el paisatge era increïble!! per alguna punteta d'aquelles havia de voltar el Miquel, i la resta segur que per davant meu tot i que només aconseguia divisar al Oscar, la Eva i la Juanin a estones, a la Laia ja li haviem perdut la pista feia estona! :p
Vaaaaaaa, deixa la càmera no paris i tira al meu davant!!! Era incansable les ganes que tenia de fer-me "no parar"!! Però ara venia la part tècnica i tot cara amunt... Sabia que em costaria, i així era prò amb paciència aconseguia no parar, fer la pujada tranquilament i la baixada corrent. Allò era molt trenca-cames, però poc a poc aconseguia dominar el meu cos, dominar els meus peus perquè anessin sols i no sentissin tant l'impacte, realment m'estava sorprenent a mi mateixa i per PRIMER cop aconseguia disfrutar corrent i tot gràcies a TU!!
I així fins a Santa Cecília. Als abituallaments ens trobavem a l'Anita i la Juanin i alli ja em fet la baixada tots 4junts. La Juanin anava amb rampes i havia d'anar amb precaució prò amb dos collons aconseguia baixar tot el corriol tècnic que ens esperava fins a Monistrol. IMPARABLE!
Gairebé sense adonar-nos erem als peus de Monistrol, només ens quedaven els carreronets, quan ens ha sortit el fotografo del Miquel amagat per agafar instantanees buníssimes!!
Mentre el Josep Mª el cridava a crits que ja arribavem i que estava orgullós de mi feiem entrada a Monistrol, no podia amb l'ànima però si o si havia de fer l'entrada corrent. Així és que el Miquel ens acompanyava fins abans de fer l'entrada de triomf i jo agafava totes les forces necessàries!
Amb 3'11" em plantava a meta, entrava amb el meu gran amic, gran entrenador i que he après coses infinites en aquestes 3hores! Fer l'entrada amb ell ha sigut lo més gran que he tingut avui. Realment ha aconseguit una constància en mi que desconeixia!! He patit, suat, pensant que no arribaria però veure la cara de felicitat que posava al arribar amb mi, la manera de felicitar-me per lo obtingut i el haver-lo tingut a cada instant alli amb mi és inmens! Quant la Olgui no podia ell m'estirava, em donava la mà, em tirava esquena amunt, em xinxava,,, el que fós perquè no ho deixés allí, perquè batallés pel que volia i aconseguís el meu objectiu, per això i moltes coses només puc dir-te MIL GRÀCIES!!!! Per tu era gran entrar amb mi, fer la cursa plegats i viure-la d'una altra manera, però tu no saps el que ha significat compartir i aprendre tant amb TU.
Estic segura que en més d'una tornaré a viuré tot això i més i no serà garire lluny :)
MIL GRÀCIES NEN!!! Els límits i les superacions només les saps un mateix, però per coneixer-les s'han de posar a probar, gràcies a TU ara sé del que sóc capaç!!
Go i Non sTop*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada