Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dimecres, 1 de maig de 2013

Roca Foradada

La sortida pel dia 1 la teniem ja assegurada, feia massa dies que estavem "out" i haviem de començar a posar les piles així és que avui tocava St. Miquel - Roca foradada.

El dia no ha començat molt d'hora, ja que practicament fins les 10 els llençols estaven ben agafats, però teniem tot el dia per endavant sense cap mena de pressa. 
Sobre les 11 ja estavem les 2 pujades al cotxe i direcció St. Miquel. En un tres i no res hi hem sigut. Així és que ha sigut agafar motxilles i començar camí.... i.... Renoi!!! Quin ritme portavaaaaa



La veritat és que s'ho ha agafat amb moltes ganes i el temps acompanyava, així és que xino xano em nat fent... al poc de començar el garmin ha dit "bye bye"... no vaig pensar-hi i s'ha quedat sense bateria, però no problem. Avui nirem sense control!! :)

Em nat pujant i la veritat és que estavem moooolt ben acompanyades per les senyores àguiles.... Deu ser època de criar perquè sense exagerar n'hi havia una bona quinzena!!!





Les vistes començaven a parlar per si soles  i ja estavem arribant sota la roca de la bandera, així és que només quedava rodejar tot el pedregal i agafar cami... però renoi com apretava la calor!





Ara ens tocava la part més diverida, l'escalada lliure que lo'n diem nosaltres. Com les cabres roca amunt em fet i arrapant-nos com a garrapates! La veritat és que ha sigut divertit i aviat em sigut a l'últim tram final.
Alli em fet un petit descans. La xiqui necessitava agafar aire per arribar a la roca, i la veritat és que el cami que ens esperava era ben escalabrós. Com molts coneixereu és territori rocós i rocós, no hi ha res més que roca i el tram de camí és tan estret que s'ha d'anar molt en compte. Però res que ens aturi!! :)






Sisisisis,,,, per aquest "gran" camí la xiqui ha fet via. Avegades no les tenia totes, i he estat algun cop per girar cua però al final les seves grans ganes d'arribar-hi i el poder veure on tenien el niu les àguiles (només feien que rondar-nos molt, molt aprop...) han pogut més.
En dos horetes aprox hem arribat a destí!!







Les vistes.... eren increibles!!!




El llac ens ha acompanyat en tot moment i una sensació de pau ens invaia....
Em descansat, em fet un mos, em fet fotos, em mirat el vol de les majestuoses àguiles i.... au, Itziar! és moment de tornar!!!!
Em fet quatre fotos a la flora que començava a florir i em reprengut el camí. Aquests cop per una miqueta més avall i la veritat que la tornada se'ns ha fet molt més fàcil. El problema de l'anada és que tota la roca l'hem trobat molla i baixant aigua, i encara que vigilessis els peus marxaven sols...





Aviat em sigut al "cami normal" i era hora de deixar la bandera enrrerra. El cami de tornada ens esperava ple de sorpreses!!! La xica ha volgut probar lo que era fer la "cabra" baixant els corriols corrent i.... no hi havia qui la parés. Tenia pànic a baixar corrent i ara me la trobava que no parava i a sobre m'anava posant pressa... qualsevol diria que fa quatre dies no en volia sentir ni parlar de baixar corrent!!!





En un vist i no vist em sigut a l'ermita de St. Miquel, alli arribava la fi de la nostra experiència d'avui!   Una mini distracció però la qual ens ha servit de molt. Com sempre ens em conegut una mica més cada una però lo millor que tenim nous records per a poder compartir juntes!!!

Una més dins el sac!!! :)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada