I avui era el meu dia,
avui tocava donar-ho tot a la Popular de Matxicots, era la última del
correpallars!!
Semblava que era ahir que
feia la primera inscripció i deia que no les faria pas totes i mireu com he
acabat! Intentant deixar el llistó ben alt dels Tremp Runners, així que avui
tocava donar-ho TOT!
Eren les 7 del demati,
mal dormida i neguitosa he anat a fer 4 cosetes abans de recollir a la Laia i
la Joana. Nem a repostar el cotxe, controlar que no falti res a la motxilla… i
ara què faig?? Eren les 7 i poc i fins a mitja no haviem quedat! Bé, ja no
torno a casa, segur que algú hi haurà pel llac negre. Per allí hi havia el
Ramon, la Gemma i el Güell. Em fet petar la xerrada un ratet de la batalleta
que ens esperava avui i amb un no res ja
era l’hora de marxar.
Hem gafat
els cotxes i amunt que a Rialp faltava
gent. Em arribat en un no res i ja em
començat a trobar quatre dels TR que feia una mica que
havien arribat. Em recollit dorsals, em fet cua pels xips... i quina millor
forma de fer temps que deixar petjada per Rialp??
Aviat ens han cridat per passar control de
material i xip, tot i que ja portaven una mitja hora de retard. Realment l’hem
notat a l’hora d’arribada, el sol picava mooooooolt!! Massa!!! I res, han donat
el tret de sortida i em començat a enfilar. La Laia nava pel capdavant i xino
xano em nat fent.
Aviat l’hem perdut de vista, de fet portava
millor ritme que jo i li he dit que anés tirant, que anés fent. Jo i la Joana
em nat fent mano a mano al nostre passito, fent les nostres parades per fer
fotos ben divertides i encantadores.
Aviat em acavat la primera baixada i ens em
trobat el primer pont que crusava el riu, pel que anireu descobrint es podria
dir que és la ruta dels ponts!! Començaven a passar el primers dels nostres. Que
si el Diego, el Ramon,Gemma & Güell, la Laia.... i naltres des de dalt
mirant com anaven fent.... potser que anem tirant no Juanin??
Alli ens esperava la primera pujada,
començava ben animada però renoi com
costava allò!! Tot i que era dureta no ens ha costat gaire arribar dalt, tot i
que jo treien la llengua. Després de 2,5km podiem veure que el primer poble per on haviem de
passar, començava a treure les primeres cases (no fico el nom perquè relament
no el recordo però tranquils que per l’arribada tinc el gran cartell
fotografiat :p)
Ens em anat animant perquè venia una baixada
per a poder descarrgar les cames i anar amb un ritme una mica més apretadet,
tot i que aviat em sigut a baix. Alli ens esperava el 1er abituallament, amb un
bombers ben campexanos que ens tenien l’aigua preparada i ens recordaven que
ens quedava una altra pujada!!
Així és que després de reagafar aire i la Juanin “dopar-se” per no reenganxar les
angines, em continuat costa amunt. Amunt, amunt i amunt! Allò no s’acabava mai
pensava jo! Quin fart de pujar pedres i camins però com l’anterior aviat em
estat. Alli ens esperava una gran baixadeta per retrobar-nos un altre pontet. I
és que la veritat mirant enrera, deu ni do el que portavem de pujades i
baixades!!!
Després de fer fotos al pont en venia la
següent a l’altre pont! Allò era un no parar, però les vistes valien la pena. M’he
avançat una miqueta per a poder agafar millor l’efecte de l’aigua i poder
continuar amb el ritme que portavem.
Ja podiem divisar de més a prop el poble de
Caregue (per fi em surt el nom) i ja no ens quedava tant!
I dit i fet, alli em estat!!! Alli ens
esperava el 2n abituallament amb un munt de liquid. La veritat que ho tenien
molt ben montat i podia faltar de res. Em trobat un abituallament ben “campexano”
que al demar-los una foto ens han fet ficar amb ells!
Després de fer petar la xerrada, fer un “beuret”
i comentar la jugada em decidit continuar. Ens venia baixa altre cop passant
pel cimintiri de Caregue i tot ple de pedra suelta, però ha sigut ben divertit.
Al cap de res, he sentit que algú cridava: venga
Olga!! Aui cridava el meu nom per aquells mons perduts??? Era el Txema!! Juntament
amb el Xavi estaven a la part critica, per si havien d’ajudar amb algú a
baixar. Els hi he demanat que m’aguantessin la càmera i la cabreta de la Olga a
saltar, que bé que m’ho he passat!!!!jajajajaja
Al acabar la gran baixada ens quedava un bon
trosset d’asfalt, tot i que els paisatges acompanyaven molt i et feien oblidar
que anaves per asfalt (a mi em mata)
i
al cap d’una mica em fet la GRAN entrada a Escas. Alli teniem el 3er
abituallament i un gran esmorzar!!!
Alli ens tornavem a trobar al Txema, el
Xavi... xerravem de com ho portavem i la veritat que anavem bastant bé. Em menjat
una miqueta, em picat xocolata i golosines i a continuar altre cop, ja estavem
a mig cami i allò ja no es podia deixar estar! De tantes vegades que me
girat... alguna vegada n’havia de treure algo bo no?? I efectivament, alli m’he
trobat la gran senyora muntanya: EL MONTSENY DE PALLARS. Es podia veure
perfectament per on havien passat els que feien ruta ahir i deu ni do quina
matada!!
Al cap de res, he hagut de deixar de mirar
enrera i mirar millor endavant. Ens tocava la última pujada abans d’arribar a
Surb, i vaya tela amb la pujada!! Que si roca, roca i més roca!! Juanin que
això no s’acava maiiiiiiiiiii –li deia tipa de tanta roca, realment un
trenca-cames en molt bones condicions! :)
Per sort, no ha durat molt més i aviat em
arribat a l’últim poste de la llum i.... miraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, ja veig
Rialp!!!!! No m’ho creia, després de tanta volta començava a divisar el final
(tot i que encara ens faltava)
Al veure Rialp, em tingut forces suficients
com per baixar l’última baixada fins a Surb com un “relampago” alli hi havia 2
ambulancieros per si necessitavem res. Aviat em deixat Surb de banda i em anat
tirant.
Fins a Rodés, que era el pròxim poble que
haviem d’agafar quedava una miqueta i com que la Olga tenia molta calor.... em
trobat un camp amb asperssors i no m’hi he pogut estar, m’hi he tirat de cap! Així
és que la Juanin, m’agafat ben desprevinguda per fer-me unes fotos ben
divertides!
Així és que després de fer el “capullet” em
reenganxat i aviat em sigut a Rodés, tot i que amb una gran companyia de sa
majestat l’ÀGUILA
I allí teniem l’últim abituallament i que
fresquet!!!! Tenien tota la beguda dins la font de poble i realment estava de
fabula! Tant que hi he posat el cap sota l’aixeta per anar més fresca
Després de reposar, xerrar i mullar-nos.. ens tocava
l’última baixada fins al castell de Rialp. Em dit amb la Juanin de fer l’últim
esprintada i baixar corrent, fins que la Olga aguantés! (realment, la última
del correpallars ho haviem de donar tot igual que havien fet el dia anterior
els altres) i així ho hem fet, m’he sorprès i tot però l’esquena m’ha aguantat
de fabula i aviat em sigut al castell!
i.... pam! Després de les nostres 4:30 i 1200m
de desnivell entravem a meta! Alli sentia la raquel animant-me, la Laia i la
seva mare dient-nos que ja estava, el Marc preparant la càmera.... Realment ha
sigut una GRAN entrada, on com no esperava menys hi tenia els meus
esperant-me!!
Estava super contenta de poder-la haver acabat
i fer un temps que per a mi era més que increïble!!! Realment ho hem donat tot
amb la Juanin, i he d’agrair la gran paciència que ha tingut amb mi!
Després de besitos, abraçades i demés em nat a
ala duxa, que encara quedava la GRAN entrega de premis i el dinar en group!!! I
com era d’esperar els Tremp Runners han marcat història! Primer per a tenir
premi per ser l’equip més nombrós juntament amb el CEPS de Pobla de Segur, i després pels dos podis que han clavat la
Laia i Raquel cada una en la seva categoria!!!!! Felicitats campiones!!! Heu suat
i us ho heu guanyat!!!!!
Després de dinar em nat a fer un cafe on em petat la xerrada una bona estona i ens ho hem passat d'allò més bé, on un Tremp Runner únic m'ha demanat exclusivitat en foto:
Apale Gilbert, ja tens aquí la GRAN foto que em fet!
I bé fins aqui la meva experiència d’avui i de
la fi del correpallars. Han sigut uns mesos molt intensos i plens d’històries,
però ara més que mai puc dir que hem de continuar!! Això no ha de parar!!!
Agrair a tots aquells que han estat amb mi, que s'han esperat, que m'han acompanyat i que m'han vingut a esperar a la gran meta!! mil gràcies a tots!
Apale, ja no us fumo més el rotllo, Salut i
Non Stop*
Enhorabona, Olga! CorrePallars acabat, pots estar satisfeta!
ResponEliminaMolt bé el blog, per cert!
moltissimes gràcies Laia!!! si ara ja podem dir finalitzat!! :) demà pposaré més fotos on surt el JOrdi, un petó
ResponEliminauna crònica molt xula i "campexana". Les fotos molt maques.
ResponEliminaDiego
Una cursa molt maca i les explicacions encara més, felicitats
ResponEliminaMoltissimes gràcies a tots!! quina ilusió :)
ResponElimina