Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dimarts, 18 de setembre del 2012

Sóc Finisher, per fiii!! :)


 I fins aquí hem arribat a la final de la primera lliga pallaresa #Correpallars!!

Quan vaig començar semblava que seria impossible, amb la Laia comentavem la jugada de com seria la primera sortida, que aniriem molt ben acompanyades amb la Itziar prò en cap moment ni em vaig plantejar de que aconseguiria tot el que tinc. A la Laia li deia que ni de broma les faria totes, que feia molt que no caminava ni estava en forma per aguantar el ritme que comportava tot allò....bla, bla, bla... i mireu com he acabat: amb totes al sac! :)

Vam començar un 30 de juny amb l'espardenyada.



Aquella realment era molt especial per a mi. Era la primera però a la vegada portava la millor companyia de totes: la peQue! sabiem que podria amb allò i més però realment ens va sorpendre la gran resistència que va tenir als últims km.. una primera experiència que teniem juntes que no es podia explicar. Vam passar moments de diversió i tensió però per a res ho cambiem!!
Al cap de practicament 5 hores arribavem a meta amb la GRAN rebuda que ens esperaba, realment per ser la nostra primera les sensacions que vam tenir van ser més que increibles, l'ambient que es vivia alli era indescriptible i la veritat és que ens va agradar. Tant que... als cap d'uns 15 dies feia la inscripció per a la resta, sense saber el que m'esperaba m'hi vaig tirar de cap!
Vam presenciar l'entrega de premis junt amb el gran premi que va rebre la peQue per ser la més jove que la feia sencera, quina ilusió!



La següent cita la tenia el 21 de juliol amb la mega pujada fins les trinxeres de Sant Corneli. Com era evident comptavaamb la companyia de tots els Tremp Runners fent presència i nombrosa corrent, era la primera cursa que feia com a TR i havia de començar a "marcar territori", així és que com que ja portavem entrenat el repte vam tirar gas i amunt, amb un rècor de millorar el meu temps! Amb 1h 50min ja hi era! increïble el que es tornava a viure allí! La pujada havia sigut complicada però tots erem alla dalt, tots fent acte de presència, així és que... aquella era la meva i no la podia deixar escapar, havia d'inmortalitzar el moment i va ser el moment de fer periodista... :)

Poc a poc anavem omplint el sac! Ja en portavem dos i el dia 28 de juliol se'ns presentava una de les més dures.


La majestuosa Vertical Cabanera! Aquella s'em feia costa amunt no sabia si podria.. aquell cop estava punxant així és que em vaig  quedar enrera amb la Joana i Mano a mano vam na fent per arribar a dalt. Per ser la meva primera vertical, estava contenta d'haber pogut arribar fins la cabana del pastor, tot i que m'hagués agradat arribar al cim, no ens em d'enganyar!!! prò això rai! a la setmana següent la coronova amb la peQue :)
Va ser una experiència més dura però no la qual em va fer tirar enrera, sino que em va donar més força per continuar lluitant!

Durant les setmanes següents ens vam anar entrenant entre alguna sortida i alguna altra cursa fora de lliga que em van fer més forta i el dia 11 d'agost va arribar!


La Cuca ja estava aqui, els frontals estavem apunt i les ganes per fer-ne una nocturna eren boges! Vam fer un bon començament. Tot i què la pujada fins Santa Engràcia va ser dura, la calor apretava massa i els kilometres ens esperaven,,, res ens va aturar! Vam nar fent xino xano i vam acabar! Ens va costar, sobretot el últims km però va valer la pena!
Va ser una de les més caluroses però al acabar tenia la mateixa sensació com a cada una de elles, que jo podia amb allò i més i em feia tirar! 
Ja estavem arribant al final, tan sols ens en quedava una, la "majestuosa" però segurament podria amb ella i molt més!!

Així és que... el dia 16 de setembre havia arribat! la popular Rialp matxicots m'esperava!


És una cursa recient i encara sembla que porti l'adrenalina a sobre per haver-la acabat, realment vaig començar no massa bé, plantejant-me si deixar-ho estar... però poc a poc vaig anar ficant seny i cap, i vaig veure que si podia. Em quedava molt per davant amb 17km i un desnivell de 1200 però segur que amb paciència podria! i la veritat és que em vaig sorpendre! Després de les dificultats que vaig poder tenir, vaig disfrutar de la natura i la ruta com ningú! Apegada amb la reflex al coll immortalitzava cada moment especial! Realment havia valgut la pena i al cap de 4h30min feiem la gran entrada amb la Joana!! Tot i que esgotades després de l'última esprintada però va valer la pena! Allí teniem a la Raquel, el Marc, la Laia, la Laura... tots estaven allí i només per a nosaltres, quina sensació tan inmensa!!!! increïble!!! Tal com m'esperava la Reichel no m'havia fallat i estava alli només per a mi, quina gran sensació i quina gran emoció!

Tot i que quan entravem al castell de Rialp ja sentiem l'entrega de premis va ser igualment una gran entrada. Finalment era Finisher!! M'ho havia guanyat a pols i havia suat la cansalada però la recompensa de tot el que he aconseguit fins al dia d'avui ningú me la treu! El arribar i trobar el Robert que em donava una part de la gran recompensa era inmens, era increible i sobretot em sentia realitzada, m'havia servit d'alguna cosa tot l'esforç!! Sentir-me més gran i més forta!!


Ja estava allí i ja la teniem al sac! Tots haviem aconseguit allò que ens haviem proposat. Tots i cada un de vosaltres #TrempRunners, s'hi ha deixat la pell i és per això que no és menys nombrar-vos com a un gran equip! Entre tots hem aconseguit ser l'equip més nombrós en participació i això ningú ens ho treu! Només em queda donar-vos les gràcies per tot el que heu fet: el gran esforç i sacrificis que heu arribat a fer per estar on som, per la vostra companyia en cada una de les curses i pels ànims constants que transmitiu en cada moment! No deixeu de ser vosaltres mateixos per continuar tenint la força absoluta!!

I per últim, però no menys important agraïr a la GRAN organització del #Correpallars!! Sense ells, sense aquesta iniciativa res hagués sigut possible! Sé que han sigut moltes hores de feina desinteressadament, molts mal de caps i hores i hores sense dormir prò.... segur que per ells és igual de grat que per a nosaltres, perquè ho viuen com cada un de nosaltres.


Tot això és el que he aconseguit després de 3 mesos en aquest món, una experiència increible que ara sé del cert que no deixaré per a res del món. Han sigut experiències úniques que com bé he dit m'han fet sentir única i viva, i m'han ajudat a posar-me més reptes junt amb la peQue. Cada una de les curses que he fet apart de la Lliga juntament amb ella ens ha fet créixer com a mare i filla, ens ha fet coneixer molt millor l'una a l'altra i sobretot ens ha fet lluitar juntes per a fer-nos més fortes.


Així és que mil gràcies a cada un de vosaltres que ha estat al meu costat en algun moment donat, sense deixar-me els que sempre he tingut al meu costat, els de casa meva (Sisco, mare, germans...) i els que m'envolten el dia a dia constant, i que m'animen per no deixar res tirat!

Mil gràcies a tots!!

Non Stop*










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada