La última del correpallars: Popular Rialp Matxicots

I avui era el meu dia, avui tocava donar-ho tot a la Popular de Matxicots, era la última del correpallars!!

Semblava que era ahir que feia la primera inscripció i deia que no les faria pas totes i mireu com he acabat! Intentant deixar el llistó ben alt dels Tremp Runners, així que avui tocava donar-ho TOT!

Eren les 7 del demati, mal dormida i neguitosa he anat a fer 4 cosetes abans de recollir a la Laia i la Joana. Nem a repostar el cotxe, controlar que no falti res a la motxilla… i ara què faig?? Eren les 7 i poc i fins a mitja no haviem quedat! Bé, ja no torno a casa, segur que algú hi haurà pel llac negre. Per allí hi havia el Ramon, la Gemma i el Güell. Em fet petar la xerrada un ratet de la batalleta que ens esperava avui  i amb un no res ja era l’hora de marxar.

Hem gafat els cotxes  i amunt que a Rialp faltava gent. Em arribat en un no res i ja em començat a trobar quatre dels TR que feia una mica que havien arribat. Em recollit dorsals, em fet cua pels xips... i quina millor forma de fer temps que deixar petjada per Rialp??

 

Aviat ens han cridat per passar control de material i xip, tot i que ja portaven una mitja hora de retard. Realment l’hem notat a l’hora d’arribada, el sol picava mooooooolt!! Massa!!! I res, han donat el tret de sortida i em començat a enfilar. La Laia nava pel capdavant i xino xano em nat fent.

  

 

Aviat l’hem perdut de vista, de fet portava millor ritme que jo i li he dit que anés tirant, que anés fent. Jo i la Joana em nat fent mano a mano al nostre passito, fent les nostres parades per fer fotos ben divertides i encantadores.

Aviat em acavat la primera baixada i ens em trobat el primer pont que crusava el riu, pel que anireu descobrint es podria dir que és la ruta dels ponts!! Començaven a passar el primers dels nostres. Que si el Diego, el Ramon,Gemma & Güell, la Laia.... i naltres des de dalt mirant com anaven fent.... potser que anem tirant no Juanin??

  

Alli ens esperava la primera pujada, començava  ben animada però renoi com costava allò!! Tot i que era dureta no ens ha costat gaire arribar dalt, tot i que jo treien la llengua. Després de 2,5km podiem  veure que el primer poble per on haviem de passar, començava a treure les primeres cases (no fico el nom perquè relament no el recordo però tranquils que per l’arribada tinc el gran cartell fotografiat :p)

 

Ens em anat animant perquè venia una baixada per a poder descarrgar les cames i anar amb un ritme una mica més apretadet, tot i que aviat em sigut a baix. Alli ens esperava el 1er abituallament, amb un bombers ben campexanos que ens tenien l’aigua preparada i ens recordaven que ens quedava una altra pujada!!

  

 

Així és que després de reagafar aire i  la Juanin “dopar-se” per no reenganxar les angines, em continuat costa amunt. Amunt, amunt i amunt! Allò no s’acabava mai pensava jo! Quin fart de pujar pedres i camins però com l’anterior aviat em estat. Alli ens esperava una gran baixadeta per retrobar-nos un altre pontet. I és que la veritat mirant enrera, deu ni do el que portavem de pujades i baixades!!!

  

 

Després de fer fotos al pont en venia la següent a l’altre pont! Allò era un no parar, però les vistes valien la pena. M’he avançat una miqueta per a poder agafar millor l’efecte de l’aigua i poder continuar amb el ritme que portavem.

  

Ja podiem divisar de més a prop el poble de Caregue (per fi em surt el nom) i ja no ens quedava tant!

I dit i fet, alli em estat!!! Alli ens esperava el 2n abituallament amb un munt de liquid. La veritat que ho tenien molt ben montat i podia faltar de res. Em trobat un abituallament ben “campexano” que al demar-los una foto ens han fet ficar amb ells!

 

Després de fer petar la xerrada, fer un “beuret” i comentar la jugada em decidit continuar. Ens venia baixa altre cop passant pel cimintiri de Caregue i tot ple de pedra suelta, però ha sigut ben divertit.

  

Al cap de res, he sentit que algú cridava: venga Olga!! Aui cridava el meu nom per aquells mons perduts??? Era el Txema!! Juntament amb el Xavi estaven a la part critica, per si havien d’ajudar amb algú a baixar. Els hi he demanat que m’aguantessin la càmera i la cabreta de la Olga a saltar, que bé que m’ho he passat!!!!jajajajaja

Al acabar la gran baixada ens quedava un bon trosset d’asfalt, tot i que els paisatges acompanyaven molt i et feien oblidar que anaves per asfalt (a mi em mata)

                i al cap d’una mica em fet la GRAN entrada a Escas. Alli teniem el 3er abituallament i un gran esmorzar!!!

Alli ens tornavem a trobar al Txema, el Xavi... xerravem de com ho portavem i la veritat que anavem bastant bé. Em menjat una miqueta, em picat xocolata i golosines i a continuar altre cop, ja estavem a mig cami i allò ja no es podia deixar estar! De tantes vegades que me girat... alguna vegada n’havia de treure algo bo no?? I efectivament, alli m’he trobat la gran senyora muntanya: EL MONTSENY DE PALLARS. Es podia veure perfectament per on havien passat els que feien ruta ahir i deu ni do quina matada!!

 

Al cap de res, he hagut de deixar de mirar enrera i mirar millor endavant. Ens tocava la última pujada abans d’arribar a Surb, i vaya tela amb la pujada!! Que si roca, roca i més roca!! Juanin que això no s’acava maiiiiiiiiiii –li deia tipa de tanta roca, realment un trenca-cames en molt bones condicions! :)

  

Per sort, no ha durat molt més i aviat em arribat a l’últim poste de la llum i.... miraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, ja veig Rialp!!!!! No m’ho creia, després de tanta volta començava a divisar el final (tot i que encara ens faltava)

 

Al veure Rialp, em tingut forces suficients com per baixar l’última baixada fins a Surb com un “relampago” alli hi havia 2 ambulancieros per si necessitavem res. Aviat em deixat Surb de banda i em anat tirant.

  

 

Fins a Rodés, que era el pròxim poble que haviem d’agafar quedava una miqueta i com que la Olga tenia molta calor.... em trobat un camp amb asperssors i no m’hi he pogut estar, m’hi he tirat de cap! Així és que la Juanin, m’agafat ben desprevinguda per fer-me unes fotos ben divertides!

  

 

Així és que després de fer el “capullet” em reenganxat i aviat em sigut a Rodés, tot i que amb una gran companyia de sa majestat l’ÀGUILA

  

 

I allí teniem l’últim abituallament i que fresquet!!!! Tenien tota la beguda dins la font de poble i realment estava de fabula! Tant que hi he posat el cap sota l’aixeta per anar més fresca

  

Després de reposar, xerrar i mullar-nos.. ens tocava l’última baixada fins al castell de Rialp. Em dit amb la Juanin de fer l’últim esprintada i baixar corrent, fins que la Olga aguantés! (realment, la última del correpallars ho haviem de donar tot igual que havien fet el dia anterior els altres) i així ho hem fet, m’he sorprès i tot però l’esquena m’ha aguantat de fabula i aviat em sigut al castell!

i.... pam! Després de les nostres 4:30 i 1200m de desnivell entravem a meta! Alli sentia la raquel animant-me, la Laia i la seva mare dient-nos que ja estava, el Marc preparant la càmera.... Realment ha sigut una GRAN entrada, on com no esperava menys hi tenia els meus esperant-me!!

 

Estava super contenta de poder-la haver acabat i fer un temps que per a mi era més que increïble!!! Realment ho hem donat tot amb la Juanin, i he d’agrair la gran paciència que ha tingut amb mi!

Després de besitos, abraçades i demés em nat a ala duxa, que encara quedava la GRAN entrega de premis i el dinar en group!!! I com era d’esperar els Tremp Runners han marcat història! Primer per a tenir premi per ser l’equip més nombrós juntament amb el CEPS de Pobla de Segur, i després pels dos podis que han clavat la Laia i Raquel cada una en la seva categoria!!!!! Felicitats campiones!!! Heu suat i us ho heu guanyat!!!!!

 

Després de dinar em nat a fer un cafe on em petat la xerrada una bona estona i ens ho hem passat d'allò més bé, on un Tremp Runner únic m'ha demanat exclusivitat en foto:

 

Apale Gilbert, ja tens aquí la GRAN foto que em fet!

I bé fins aqui la meva experiència d’avui i de la fi del correpallars. Han sigut uns mesos molt intensos i plens d’històries, però ara més que mai puc dir que hem de continuar!! Això no ha de parar!!!

Agrair a tots aquells que han estat amb mi, que s'han esperat, que m'han acompanyat i que m'han vingut a esperar a la gran meta!! mil gràcies a tots!

Apale, ja no us fumo més el rotllo, Salut i Non Stop*