Circuit de l'Obaga a Tiurana

Un cop més Tiurana ens esperava i aquest cop baixava ben acompanyada. A part de la Juanin i el Maike, la peque també agafava el viatge. De moment només seria per a fer-nos suport, el final del dia ja es veuria!

Així és que després de la matinada que ens havia tocat fer, amb una horeta ens plantavem a Tiurana. Feia un airet fresquet, tot just per treure els telaranys dels ulls i despertar-nos de cop. Arribavem que encara no els hi haviem deixat montar res, així és que després de fer el cafe, la tertulia amb la Rosa, Yolanda, Anti, Mireia, Aisha i la Misèria i la Lua allò començava a tenir ambient!!

Erem una bona collada finalment! També em trobava amb el Josep Maria Calderó, company d'equip on s'aventurava a la mitja, jo repetiria circuit com l'any passat juntament amb les nenes, el Miquel s'aventurava a la mitja un cop més i la xica es quedava fent trucs de màgia amb els nois de canguratge. Tot al complert i llestos per la sortida, així és que alguna foto més de rigor i al lio sense fotos!

Si volia  fer una bona cursa m'havia d'oblidar allò d'anar treient la càmera, així és que després del tret de sortida i per fi deixar asfalt i aventurar-nos pels corriolets començava la gresca! La Joana començava anar més ràpid (tal com esperava) mentre a la resta ja les havia perdut de vista feia estona, però ja venia a això! Cadascú al seu ritme i tard o d'hora ens tornariem a trobar. Els planells els feia al trote pro la primera baixada de corriol al galope i quin disfrute! Deixava enrerre a la Rosa i la seva companya que anaven amb més compte, passava a la Juanin dient-li que ja m'agafaria a la pujada i jo anava a la meva. Sense cap molèstia i sense forçar estava disfrutant com una nena petita! Ara salto, ara pujo, ara baixo... però lo bo s'acava i m'agafaven altre cop les nenes. Finalment la Joana baixava ritme per flato i això feia que jo pogués aguantar el seu ritme i acabar la resta de cursa juntes!

La veritat és que m'ha anat molt bé estar acompanyada. Anava mentalitzada per a fer-la sola, però sempre és molt millor amb bona companyia!
Xino xano i al trote i caminant em anat fent. Els dos primers de la llarga ens agafaven just abans de l'última pujada, però allò ja ho teniem, ho portavem tant bé que tant sols em deixat que ens agafés el tercer, ja no em donat pas a ningú més i d'aquesta manera arribava més feliç que un xínxol, costant-me menys del que m'esperava, l'entrada a meta ja la tenia allí!!! Pujavem a peu, però l'entrada no podiem fer-la caminant així és que a l'últim revolt agafavem enbrunzida amb la Juanin i feiem una entrada triunfal! Rebaixant temps a l'any passat i acabant com unes reines!!!

Així de contentes i amb ganes entravem a meta, un cop més haviem aconseguit la nostra fita i haviem fem passets per a una bona causa, ajudar a recaudar per lluitar contra el càncer em feia créixer encara més, i tenir tot el caliu de l'organització allí amb nosaltres et feia sentir important. L'any passat vam deixar petjada i aquest any ens reconeixien per la que feia publicitat a totes bandes de la cursa i per la que l'any passat l'empaitava el caball!! Quin tip de riure, però que bé ens sentiem!!!!

Paravem cames i buscavem a la xica. Ens reuniem amb l'Anti i l'Aisha perquè ens expliquessin l'aventura de canicross i sense adonar-nos el Miquel entrava darrera nostre, un cop més aconseguia estar dins del top 10 fresc com una rosa i suant com un garrinet. 

Aquesta era la cara de felicitat que ens enxampaven només acabar! Era hora de dutxar i preparar a la xica, ella també s'aventurava a les curses infantils per a poder col·laborar!

Així d'il·lusionada plantava! No era molt llarg ni molt tècnic el recorregut que tenien, però suficient per a fer.los sentir importants! Així és que en un tret de sortida tots han agafat una bona embrunzida, uns passaven, els altres adelantaven, els altres reien i lo més important: s'ho passaven d'allò més bé!

Amb aquest impetu passava la primera volta sota l'arc, encara li quedava una volta més per finalitzar però hi posava més ganes que mai!! En un tres i no res, tornava a treure el nas i aquest cop per quedar-se a meta amb una rialla d'aquelles que no s'esborren de dies!!!

Aquesta era la gran rebuda que li feien, suficient per a fer-la sentir la més gran! una gran jornada on tots em après un cop més que lo important no és anar ràpid, si no veure tot lo que as sigut capaç de recórre en tot el temps que hi has dedicat!

 Amb les botxaques ben plenes marxavem cap a casa i amb la peque que s'enduia un sorteig a la botxaca! Té un sopar pagat al xiquiparc d'Igualada! Així és que ens tocarà fer un viatget un dia d'aquests per anar-lo a inspeccionar!

Un gran dia on em corregut per aportar el nostre granet de sorra per aquesta gran lluita constant, una lluita contra el càncer gens fàcil de portar!
Gràcies un cop més a tota l'organització per a tot el tracte rebut, tot cuidat fins l'últim detall, així és que l'any que bé tornarem a participar!!

Cames i Non sTop*



 

Buscant Filià, carenegem la vall!!

3cims, 3 històries ...
Així és com acabavem la nostra aventura. Just en fa una setmana i encara ens treu una rialla! Sabiem que dissabte ens tocava ruta, però no sabiem on acabariem. Voliem fer moltes coses i en teniem moltes de pensades, però això de dur dos feines em començava a passar factura, així és que un cop més la vall fosca ens cridava, però aquest cop en terreny desconegut. La vall de filià ens esperava! Teniem destí decidit, ja només ens quedava conéixer territori nou!!

Sense mapa i amb escasses fites és com començavem l'història. Anava de pistes en construcció, ferros mal posats i tele-huevos a punt de caure, una p... pena la veritat! Quina manera de destrossar la natura, tota la vall era preciosa i alli plantaven com estaquirots....

Després de renegar contra constructores intentavem buscar la part positiva. Com que no sabiem ben bé on haviem d'anar... niriem fent pistes amunt, teniem unes bones verticals per a fer el petit escalfament i unes bones corredisses després de que la Lúla intentés mossegar les cues i potes de les vaques! Sisis... Quin fart de cridar i de córre, tot i així ens ho passavem bé!

 Poc a poc la xica anava fent via, i al tele-huevo ja estavem arribant. Allò semblava tot un desert, semblava que no anavem per bon camí per pujar al pic de pallasso o filià però si més no en algun coll i algun lloc donariem, així és que algo de bo en treuriem! :)

 Després d'inspeccionar i fer les nostres haviem de continuar. Haviem fet la pujada ben rapidet, així és que després d'un merescut descans començavem a inspeccionar... Allà es veuen les pistes de Boí, aqui dalt sembla que hi ha un cim, i... mira!! Allà hi ha Filià!! Ens adonavem que erem justament al frente de Filià, que allò que estavem pujant no ho era però de ben segur ens duria a llocs ben entranyables, així és que abans de giarar cua i tornar a començar... continuariem l'història que haviem començat, segur que ens duria grans sorpreses!! El maike s'avançava i inspeccionava dient que si era viable, així és que dit i fet cara amunt!!!

El que començavem a tenir a les nostres potes era increïble i al fons, es podia divisar cim, així és que en algun lloc MOLT viable ens estabem enfilant. La xica s'avançava a passos gegants, volen més i més, descobrint que caranejar potser era el que acabariem fent tot i que ho veiem molt lluny... El camí no era massa tècnic, així és que era facilet de dur i anavem fent. Entre isards que sortien del no res i marmotes que cridaven, la Lúla estava ben entretinguda!!!

Allò començava a pujar, però la carena ja feia una estoneta que l'haviem començat. Erem a punt de fer cim, ho teniem a tocar, ja només calia caranejar pla i ja ho teniem a les mans. La xica estava més contenta que mai, erem a punt de tocar cel i molt més ràpid que qualsevol altre cop. Allò de caranejar, tot i ser el primer cop li havia molat!!

Ja ho teniem a la punta del nas, ja ho tocavem amb els peus i ho veien els nostres propis ulls! Abans de lo esperat posavem peus al Tossal Llarg de la vall de Filià!! Així resulta que es deia el cim que feiem, i la veritat és que no ens ho creiem!! a finals de setembre i encara no tancavem temporada de cims, allò era fantàstic!!!

Estar allí dalt era increïble, es podia respirar, observar, cridar i tranquil·litzar! Tot ho teniem al nostre abast!! Era hora de sentar-nos a menjar alguna coseta, d'aquesta manera teniem temps de planejar la tornada. Caranjear tota la vall es començava a fer realitat al divisar camí cap a l'altre costat, i això començava a perillar a les nostres mans! :)

Després de descansar i parlar amb la peque, decidiem que fariem la tornada per dalt. se'ns faria molt més divertida, amena i apendria a caranejar... Allò li estava agradant!! Així és que poc va costar dir adéu al Tossal i començar a baixar, renoi com havia perdut la por. allò em començava a agradar a mi hi tot!!!

Després de veure passar canals vertiginoses i una carena de lo més emocionant en un tres i no res, ens feiem sense adonar-nos amb un 2on cim, el tossal de les tres muntanyes! Una altra part de l'aventura que desconeixiem, però que posava molta emoció! En menys d'una hora haviem fet tota la baixada i coronavem per 2on cop, la xiqui estava radiant!!!

D'allà al fons veniem i aquells núvols ens amençaven, però no veiem massa lluny el camí de baixada! Si per nosaltres hagués sigut, ves a saber en quina vall haguessim anat a espetegar, però portant a la peque amb 3cims era suficient. sisis... Tal com sentiu, un 3er cim i sense nom (encara no l'hem sabut localitzar...) ens acompanyava en aquesta gran història! això sí, era el definitiu però no menys important!

 Des d'allí encara es podia divisar d'on veniem, aquella petita punxa que ens quedava a la dreta i a la vegada ja divisavem l'estany de Filià, enamoradís com tota la vall!!! La veritat és que ens estava sorprenent molt i és que no ens podia deixar indiferent... Però ... Tot lo bo acaba i un bon tro ens va fer tornar a la realitat!! Dueiem un bon tormentón al darrera, així és que no valia a badar si no voliem arribar ben dutxats al cotxe!!!

No ens va costar massa baixar tota aquella vertical d'herba i ser a la muntanyeta que rodava sola rodejant l'estany. El Miquel per no ser menys, la va anar a coronar, nosaltres... Estavem molt ben apossentades mirant com pujava acompanyat de la Lúla! hahhaha.

Xino xano ja tornavem a divisar totes les pistes i la caseta on s'havia quedat el cotxe. La ferralla tornava a sortir al bell mig, però aquest cop intentava treure tota la cara bonica i encara en treia profit!!!

Després de contemplar i veure com la Lúla ja es preparava per les seves preses ja només ens quedava poder trobar el playmobil. Sisisi... Així és com vam batejar a un potret que estava prop del cotxe, i la veritat és que s'hi assemblava i molt!!!

Així és com acavabem l'història que s'havia convertit en tres alhora, tocant els caballs i arribant de dia al cotxe!! Una gran aventura, on un cop vam repetir per 2on any consecutiu i sense saber-ho, 3cims en 1dia! No hi ha res impossible, si hi poses ganes!

Amunt i Non sTop*