Grans reptes, petits objectius!

Grans reptes, petits objectius!
Tenim tota una vida per tocar de peus a terra, de moment continuarem tocant el cel!

dimarts, 17 d’octubre de 2017

II GerbTrail

N'han passat uns quants de dies però mai és tard per tornar a reviure una història de les grans, la Nitta i la Olgui es posen un dorsal juntes!

Si, per fi havia arribat el moment. Tothom em parlava de la gerbtrail i tenia molts amics dins que tenien ganes de que la tastés, així és que ens calcem dorsals amb la nitta i decidim anar a passar un dia diferent, on deixarem anar tota l'adrenalina possible i disfrutarem com enanes a les baixades. Després de l'operació serà la 1a cursa, així és que amb més motiu tenim festa assegurada, la temporada torna a començar i amb molt bona companyia!

  

Ens tapem, ens treiem roba, ens canviem, ens fem les fotos de rigor... i donem el tret de la sortida als de la llarga. Aquest cop ens toca distància curta però no per això menys exigent.
Veiem com marxen els corredors de la llarga, el Joanet em saluda fugaçment i moltes cares conegudes. Els nervis comencen a sortir, s'atança la nostra hora de sortir...

Són les 9 i em trobo corrent enmig de la multitud. Em decidit amb l'Anna que per a fer postureo fotogràfic correrem fins al primer embut. Allí donarem pas als pro's i continuarem al nostre pas de tortuguetes que arribarem igual de lluny. És hora de donar pas al caminar i piano piano.
Després de deixar l'asfalt comencem amb els corriolets que ja no deixarem fins al final. Ara pujo, ara baixo, ara paro que hi ha tap... Al principi és una mica agobiant i més quan no t'agrada anar envoltada de molta gent, però aviat deixo volar el cap i vaig fent a la meva. Marco passo i ritmo tot portant a la nitta al darrera. Té algunes molèsties al genoll així és que no em costa gens afluixar una miqueta i a la primera pujada esperar-la dalt per a que pugui descansar, no tenim pressa, em vingut a disfrutar!

  

Després de poder estirar sembla que comença a agafar ritme i nem fent les dos mano mano. Li repeteixo mil cops que si necessita parar m'ho digui i ho fem. De moment va bé.

Anem fent per pista, ben poquet tros. De cop tornem a agafar un corriolet enmig de matolls i bosc que sembla no acabar mai... On és aquell abituallament que tenim Nitta? Ens fem un bon tip de riure però a la vegada disfrutem com enanes. El passem gairebé sense parar i continuem, que tenim feina per endavant!

  

Sembla que vol entablar conversa amb algun company, però ben aviat li tallo el rotllo heheheh. Ens torna a venir una bona pujada ben puta que ens treurà la respiració quan arribem a dalt, o més ben dit algun corredor... hahahah
Que viene, que viene!! Sento que em diu l'Anitta! Doncs au, és hora de posar les piles al pla, córre a les baixades i treure la llengua a les pujades! hahahahh. Nosaltres ja sabem del que va, així és que... Ens espera l'aventura assegurada! Ja sóm dalt i parem per un auto-selfie justa per a tirar avall com fletxes!

  

Aquesta és la nostra, li dic! Ara ve el meu festival, l'hora de posar-me a prova. Baixades de vertigen amb pedretes d'aquelles que no et deixen tocar els peus a terra. Nitta avall que fa baixada, li dic! i sense adonar-me'n ja estic volant. Sé que la duc al darrera però no em puc despistar, una mala xafada i la Olgui fa la canica. La veritat és que em sorprenc de com em trobo i de com estic baixant. Sense exagerar... Feia més d'una temporada sencera que no podia aixecar pols, que no podia disfrutar tant en una baixada, això era senyal de que m'estava deixant portar i que el cos responia bé, no podia anar millor!!!

  

Aquestes eren les nostres cares de felicitat! Semblava que l'última pujada ja es divisava al fons, ens hi esperava la bandera o almenys és el que creiem... com enganya la puta! hahahaah.

No deixavem de trotar, ens trobavem bé i voliem disfrutar-ho. El planell el feiem a ratos i aviat es tornava a divisar un dels tants abituallaments dels que teniem. Aquest però, l'agraïriem molt més!
Ens venia una pujada de pinar puta, curta i intensa. Jo m'aventurava a pujar-la corrent, pobra aficionada de mi! La Nitta que hi posava més seny pujava xino xano i cagant-se en tot, no s'acava encara?! hahahah

    

Va nittaaaaaa que és l'última, m'atrevia a dir i quan me'n adonava en tenia una altra al darrera! hahahahah. Em volia morir, em volia matar! Que no veus on em d'anar encara??? Em repetia! heheheheh. Sort que ens ho preniem amb calma i ja arribariem! :)

Un puja baixa, xulo, baixades molt divertides i on ens trobavem ja amb els de llarga. Així aconseguia trobar-me amb la Carme, el Oli, el Santi, el Lluiset.... Tots em passaven i els saludava amb els meus crits incansables! hahahahah

VAaaaaaa  nittaaaaa que això ja ho tenim!!! Només feia que repetir :)

   

La veia disfrutar, tot i estar cansada treia d'on fós les forces per a continuar juntes. Potser de tot lo viscut era el que més m'agradava, poder viure-ho amb ella, sense presses, al nostre aire i disfrutant com nenes petites. A les baixades m'avançava però al acabar-la m'esperava. Jo volava per baixar i ella tenia fotos pro's fent baixada hahahahah.

Allò ja arribava al seu final, després de fer una baixada espectacular, tocar la campana la qual t'indicava que entraves al poble i després d'un corriol explosiu final amb escaletes... Tornavem a ser a l'asfalt del principi. Nitta, sóm al tram final!

Això ja és nostre, em d'entrar corrent ens deiem entre naltres! Venga nittaaaa! Ho hem aconseguit, aqui sóm! A meta, agafades de la mà i xafant la línea de finishers! Els corriols de Gerb han sigut nostres i ho hem aconseguit juntes!!!

                               

Diuen que una imatge val més que mil paraules... Doncs jo us en deixo tres! Les qual gràcies a la Cris  (gràcies per la rebuda) i l'organització podem tenir!

Un cúmul de sensacions se'm menjaven però jo em quedo amb l'última foto. On veig tot l'esforç reflectit en dos persones que s'ho han currat! Gràcies per acompanyar-me en aquesta aventura, gràcies per deixar-me trepitja línea de meta agafa de la teva mà!

  

Una cursa fascinant, corredora com cap on em vaig tornar nena de principi a final. Gràcies per ser tant collonuts nois! Una organització de 10, abituallaments de 100. recorregut de 1000 i detallistes infinit! No m'hi va faltar de res, per això n'estic segura que l'any que ve hi tornaré!




Cap comentari:

Publica un comentari