Després de passar totes les festes de Nadal i amb el nou fitxatge a la familia, tots sabiem que els entrenaments serien més sovint, així és que després de pujades a St Sebastià, recórre la camarasa i el cami dels caballs era moment d'estrenar-nos en la nova modalitat, intentar córre sobre neu!
Cap dels dos ho haviem probat (tret de a les nostres sortides fent de
saltinbanquis) així és que un mes enrerra decidiem apuntar-nos ala Hivernal de Beret. Tarats? Si! i ben tarats, perquè el nom mateix ja ho diu, una gran hivernal i a -10º que se'ns presentava però nosaltres allí
erre que erre! :)
L'aventura ens va començar dissabte després de dinar i fer maletes. Vist el mal temps que ens presentaven i el temporal de neu que suposadament s'esperava, vam decidir pujar a fer nit, així és que als 6 de la tarda ja estavem plantats a destí i decidits a fer de les nostres!
A Aubert ja hi queia estona la neu, però voliem anar a investigar! A més amb l'excusa de la Lúla era ideal per anar a descobrir territori. Així és que amb
sabatetes de nena pija i jaqueta Matxicots m'endinsava dins dels caminets que ens envoltaven. La veritat és que teniem un paradís als nostres peus i res ens feia aturar. La nit era clara i la neu donava aquell toc de llum que ens faltava per a veure-hi a les fosques. Xino xano anavem fent via cap a Betlan, un poble encissador com tots els que ens envoltaven... Fins que.... SSSHHTtt. grgrgrgrg, txuuuum! i la Lúla aixecant pota! Quan el Miquel es girava la Olga ja estava a hores lluny i és que un soroll ben extrany ens havia tret de tota la nostra calma. Jo no sé com
grunyeixen els jabalins, però us puc ben assegurar que jo diria que allò ho era! Al cap de res, el Miquel tornava a investigar sense massa èxit. A ratos semblava el soroll d'aigua i a ratos un jabalí... a hores d'ara encara no ho sabem, però tot i així vam tenir els nassos de tornar-hi a passar per a poder fer la nostra ruta! La nocturna continuava! hehhehe.
Tot allò era realment un espectacle i finalment arribavem Betlan. Passant pel bell mig de boscos encantats on ens enamoraven juntament amb la lluna que poc a poc anava sortint. Tot allò era espectacular i tant sols era de nit! Xino xino i arrosegant el cul pel terra anavem fent via fins arribar a Vila, el següent poble que tocava. Semblava que estavem fent un tros de ruta dels 15 pobles i la veritat és que deixava amb la boca oberta! Cosa que em feia apuntar a la llista que aquest any SI la faria :)
Finalment arribavem a Aubert altre cop, on ens retrobavem amb una vella amiga i la Lúla feia nou amiguet ;)
i així acabava de rendida mentre naltres sopavem! Realment s'havia guanyat el
trono, amb el tute que haviem tingut com escalfament.
La nit va passar ràpid, massa! Tot allò era encantador. Despertar-te i només obrir finestra veure muntanya i muntanya no tenia preu! Cap ni un! Però era l'hora de la veritat, tocava fer bosses i preparar el ritual de la pre-cursa. Tot llest i cotxe amunt, que el vent i el fred ens esperaven! Feia un sol radiant i semblava que es comportaria però renoi quin fred al baixar del cotxe!
El termòmetre ens feia
aterrar al planeta terra dient-nos que erem a -10º ràfegues de vent considerables i la sensació tèrmica millor no pensar-hi... Així és que, recollida de dorsal sense bossa del corredor (Si, si... vaig pagar l'inscripció per un simple abituallament a l'arribada ple de sucre i poca cosa més... Segons ells, s'havien quedat sense pels de 6km... ) acceptant a la Lúla com a corredora també i crean un nou estil de la Olga, l'
snowcanirunning amb bona companyia! hahahah
Després de posar-nos els grampons i fer 4 escalfaments ens preparavem els 3 per a fer una gran sortida! i au, tira que es pla i la Lúla que tirava com mai! Crec que li va encantar! Vam fer el tret de sortida corrent, però aviat ens vam quedar al nostre aire i al nostre ritme, on costava trepitjar després d'haver-hi passat milers de peus i haver-hi forats considerables! hehhe
Anavem fent xino xano amb el Miquel i trobant a gent que també la feia amb el gos, era com anar per casa, però era divertit allò de córre per sobre la neu! El km3 deseguida el vam tenir, i després d'haver passat una noia plantada amb la càmera als dits i sense moure's ens crida de si feiem la curta! Si, esclar!! Ahhh, pos és que heu de girar aqui! Anavem ben arreglats! Sense bossa dels corredor, sense bones indicacions.... Bé, vam deixar-ho estar i vam continuar.
Ben aviat vam ser a meta, amb poc menys d'una hora ens ho haviem fet nostre i tot i que el terreny era diferent, haviem tingut un bon fondo i una bona entrada! Ben contents entravem!
Tot i les mancances per part de l'organització, nosaltres haviem fet la nostra cursa amb una llebre ben joveneta i havent disfrutat en cada passa! El fred l'haviem deixar enrerra i el sol ens treia una rialla! ;)
Tot i que a hores d'ara encara estic corrent... Així és que si sentiu que m'he tornat una
pro no us extranyeu! hahahah
Vam esperar l'entrada del Jordi i el podi de Txema on vam estar ben acompanyats amb Kiko, Montse i Gina. Així és que no ens podiem queixar!
Un bon acabament de cursa i una bona despedida de la Vall d'Aran. Després de tot, decidiem començar a baixar, voliem fer parada a la vall de Besiberri i aprofitar que els núvols encara no amenaçaven.
Després de dinar dins el cotxe pel fred que feia, poc temps ens va fer falta per anar a descobrir més. La cursa se'ns havia fet curta i allò ho haviem de rematar, així és que decidiem ficar-nos dins del bosc de Besiberri i a vere que passava....
Allò era brutal! Un lloc verge on la neu no estava trepitjada per ningú, on la calma era la reina i on el paisatge m'enamorava! Cada passa era una sensació de pau i felicitat, on em veia d'aqui uns dies corretejant amb la peque...
Tot allò era indescriptible. Se'm dibuixava un somriure quan pensava en la possible ruta que s'hi podia fer, on podiem arribar fins l'estany de Besiberri i obtenir unes imatges impactants! Tornarem, li deia al miquel entusiasmada! ;)
Finalment, era hora de tornar a la realitat. El dia començava a acabar i encara teniem camí fins a casa. Se'ns va fer curt però aviat vam tornar a ser a la civilització, aquell lloc que de tant en tant en necessito escapar!
Finalment teniem un gran cap de setmana. Una cursa una mica
agria per la seva organització, però nosaltres mateixos vam saber treure-li suc haver fet km amb cotxe com perquè això no ho espatllés. Vam començar-lo al nostre aire i vam acabar-lo descobrint un cop més un nou món, on ben aviat m'hi tornareu a veure, perquè tot allò em va ENAMORAR! Així és que pit i amunt que la neu només ha fet que començar!!!
Non sTop*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada