Portava dies investigant com arribar-hi, i després de parlar amb un i parlar amb un altre ja tenia la ruta traçada, només quedava triar dia... Així és que un cop més el dia de festa es convertia en dia de tute i suor, però amb la millor companyia que podia tenir, la meva filla.
En principi només erem naltres dos, però després de dos missatges i una trucadeta teniem a dos aventurers arbequins més, així és que la Marga i el Josep Ma també ens acompanyarien, un cop més la trupe al completo!
Agafavem part de la fresqueta del mati i als 8 ja estavem plantades a Estopiñan. Mentre esperavem a la resta, ens acabavem d'informar bé del tot que anessim en bon cami. Cap dels quatre sabiem on s'havia de trepitjar, així és que la "senyora" (no ens ha dit el nom) ens explicava com arribar-hi com si ho estés recorrent en aquell precís instant. Ens deia que feia temps que no hi anava però recordava cada passa feta, cada desviament, cada granja i cada obstacle que ens poguessim trobar com si fós allí mateix.... increïble i molt útil la veritat! El sobretot "ir siempre, siempre por la derecha.." Molt amable la veritat!!!
Així és que sobre les 8.30-9 ens posavem en marxa. Estava tot llest i ens esperava una bona tirada sobre pista pensant que seria fàcil, però també tenia lo seu. Era allò... una mica monòton tanta pista forestal!! però aviat em arribat al puente de Panavera, no era molt molt espectacular però la seva llargada i el començar a estar acompanyat del "embalse" de canelles el feia atractiu!
El sol començava a despuntar i les mosques a ser una mica pesades amb tants aiguamolls pels voltants, però xino xano hem anat avançant fins arribar al primer desviament. Teniem l'opció d'anar cap a Montfalcó o Finestres, la nostra la segona, així és que fent via que es començaven a veure unes bones vistes!!
Tot i així, tota l'estona era pista i més pista, tan sols un cop em trobat un corriolet que ens fés desviar del camí, però fent via anavem tirant i ja es començava a divisar a "lo lluny" finestres i la gran muralla xinesa ;)
Allò ja ho començavem a tenir, em començat a deixar la pista i corriolet pel mig del barranc. Allí s'arribava a la font de Finestres, la qual crec que porta anys seca, ni una gota!!!! Allò ja començava a ser més divertit. Tot i ser corriol, no estava molt nét, també devia ser la falta de públic... ni una sola ànima en tot el dia em vist, però millor, més tranquils hem estat!!!
i txán! Alli teniem el poble de Finestres. Un pobleet, que realment m'ha enamorat! Està tot derrumbat menys una casa, casa Coix, però és un poble encantador on encara s'hi conserva de la primera a la última peça antiga. Des de l'ermita mig caiguda fins on es rentava la roba a mà... Realment un poble amb unes vistes úniques i espectaculars!!
Després de fer fotos, inspeccionar i remirar per enèssima vegada, haviem de continuar. La calor començava a apretar i ens esperava la pujada fins al castell de Finestres i l'ermita de St Vicente, així és que deixavem per una altra ocasió el mirador i l'ermita de St Marcos i feiem direcció St Vicente on esperava.... vistes espectaculars!!!
Allò ja començava a ser nostre, ens podiem començar a sentir dins la muralla, però si allò ens començava a "xiflar" i ser espectacular el que ens esperava encara era més gros!! Després de baixar escales i fotografiar a la fauna, erem al vell mig de la muralla. Tota imponent la teniem davant nostre,sense res que ens impedís veure-la i tota per a naltres sols!!
Realment semblava estar en un altre món, allí t'oblidaves de tot i només paraves a escoltar algun crit d'àguila que es sentia o com corretejaven les "lagartijes" com deia la peque!!
Ja només quedava una petita escalada per a sentir-te dalt de tot, un tram tècnic però espectacular per arribar a tenir encara unes vistes millors!!!
Allò ja estava!! Ara si que si erem al vell mig de la muralla!! Davant nostre St Vicente, als nostres peus el castell de Finestres i sota terra tota l'aigua de Canelles!!! Una sensació increïble on només em feia votar i corretejar com una nena petita buscant més racons per aquella zona. Foradet que trobava foradet que m'hi colava per a veure que podiem trobar!
Però.... el trajecte tenia fi, després de descansar, fer la cabra, pujar i baixar els esglaons de ferro i després de fer volar la peque ... era hora de despedir-se de xina i tornar a la realitat, la tornada! heheheeh
Així és que després d'aixecar la última mirada dins d'aquesta gran muralla tornavem avall. Ens esperava un bon tute on a les pujades la suariem grossa. Estava caient un bon pet de sol, però els núvols els teniem una mica aliats i de tant en tant ens l'amagaven :p
No ha sigut una tornada fàcil però si que més o menys amena. Parant a dinar al pont de Panavera on ens em pogut refrescar al llac. D'aquesta manera es faria més amè i més fresc, així és que abans de que ens n'adonessim erem als cotxes amb una rialla d'orella a orella!!! Ens haviem cascat 24km i... no estavem com a roses però si contents i satisfets! La Marga potser tardarà en tornar, però la primavera pot ser intensa! jejejejj
Gran satisfeta d'un dia rodó on he trobat el que buscava, posar el peus a xina dins la muralla "maña" hehehehe, una bona diada amb molt bona companyia!!!
Cames i Non sTop*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada