1a de BTT estrenant-me per la Vall d'Àsua!

Feia dies que ens rondava pel cap fer alguna cosa diumenge, el que no sabiem era on acabariem.
M'esperava un gran cap de setmana fent de premsa a Cami les trinxeres el dissabte i diumenge finalment decidiem estrenar-nos fent ruta de les guapes amb btt. Feia molt de temps que era una cosa que voliem fer i ara ja tenia els estris!

Així és que després de passar una magnifica jornada amb la famili Millan, l'Albert i l'Arni, era hora de posar mans a la obra! Deixavem cotxe al parquing de les antigues pistes de Llessui i amunt que fa pujada! Haviem triat pujar direcció hotel, peu del montsent, pas de mainera, portella i acabant passant per Caregue. Una bona ruta que segur que ens deixaria ben bocabadats!

Així és que au! M'havia buscat el meu propi reporter i me n'esperava una de grossa. Puja que pujaràs, allò semblava mai acabar, quin fart!!! Anava més ràpid a peu que amb bici i probablement acabaria fent una bona duatló, però erre que erre que allò s'havia de pujar. Mentre el Miquel pujava cantant i xiulant, parant cinquanta cops i algun d'ells per a buscar aquell angle d'aquella foto... La Olgui pujava treient la llengua, veient com la Lúla gambava al dret i jo havia d'anar per pista!! hehhe

Poc a poc anavem divisant el Montsent cada cop més aprop, les pujades ja no feien efecte pujada sino que no sabia ni com les veia, tot i així només dos cops la meva esquena va fer baixar-me de la bici, per la primera tampoc estava gens malament!

Ja agafavem l'última curva i l'última pujada abans d'arribar a l'hotel, de fet ja treia el nas així és que si més no el primer objectiu i els primers 6km's cara amunt ja eren nostres!

Increïble les vistes que un cop més ens trobavem, però aquest cop sense neu i amb una novetat! Ens informaven que ara les bicis podien pujar amb telecadira!! A bones hores ho veiem hahahahaha. Una petita anada d'olla, però que ens feia riure una estona.

Vam parar, vam contemplar, barallavem l'opció de fer una duatló de les guapes coronant, recordavem la canal amb metre de neu, esmorzavem... i sobretot descansavem que ens l'haviem ben merescut!
Al cap d'una estoneta, quan les forces ja tornaven a estar a lloc, repreniem la marxa. Les cames pesaven, però ara es portaria millor. Era tot pla o minimament amb pujada, així és que no ens costaria tant poder arribar fins la següent fita, el desvio direcció coll del triador, on hi passariem per sota però ens duria records del dia dels 3cims!

Efectivament, al cap d'una estona l'enxampavem. Em costava una mica, però si que vam poder alleugerar una mica el pas i avançar de marxes! heheh. Voliem fer via cap al pas de Mainera, però un cop sota els peus del Montsent decidiriem, sobre la marxa i sense arribar als límits de ningú!

Entre caballs, marietes que ens donaven el cul i Mainera que ens cridava, finalment després de barallar opcions continuavem dirrecció pas de Mainera, la ruta inicial era aquesta, estava cansada i em posaria més km's a les cames però volia intentar-ho, volia probar-ho i veure que es sentia fent una bona ruta d'alta muntanya amb btt. Realment era una experiència molt enriquidora, tot allò que havia volgut volar i patejar en un dia ho estava fent a dos rodes i era espectacular!!!

Aviat vam arribar al pas, en cosa de mitja horeta ens ho haviem menjat i ja queia l'hora de dinar. Així és que entre el fred i aire que se'ns girava de cara, buscavem aixopluc darrera dels cartells, per a posar més capes, descansar una estona i acabar d'agafar les forces fent una bona mossada. La Lúla també aprofitava per a descansar però ben espatarrada de cara al sol!!!
Ràpid vam tornar a fer via, ja que l'aire no minvava i començava a fer fresqueta!

 i puja que pujaràs, allò semblava que no tornés a acabar. Per sort (és un dir) era l'última, intensa però després ja ens venia la mega baixada amb ziga zagues, entre boscos i amb uns paisatges impactants que ens deixarien amb la boca ben oberta! De mentre acabavem d'arribar a la Portella on teniem unes vistes i una panoràmica dels 3cims coronsts impactant!

Mentre jo contemplava, la Lúla jeia i el Miquel feia probatures, tambés es mereixia alguna foto :)
Era hora de la veritat! Ens esperaven una mica més de 12km de baixada. Uns quilòmetres llargs, plens de pedres, plens d'emocions i experiències que només allí podiem trobar! Anavem fent parades, anavem buscant aquells angles adequats i aquelles fotos perfectes. Una baixada llarga, dura per les meves mans i les potetes de la Lúla, però una baixada molt més que satisfactoria on la mare de Déu de Caregue ens treia el cap finalment!

La gran baixada ens l'haviem posat a la botxaca, Caregue era als nostres peus i estavem apunt de completar la fita marcada, allò començava a ser molt més que emocionant!!!

La Olga estava contenta, la Lúla cansada però saltant i ballant i el Miquel fresc com una rosa. Ja tan sols ens quedava prop de 6km's que aviat tindriem a la botxaca, així és que vam continuar fent via. La Lúla anava més a poc a poc, però enteniem que havien sigut molts km's i que començava a estar cansada, així és que no vam donar-li importància fins que no ens va sortir un petit contratemps. Res greu, però la joventut de la seva edat no va aguantar tot el tute que portavem de roques tallants i hores i hores sobre les pedres... Les peülles se li havien obert i coixejava... Així és que després de carregar-la una estona a coll i arribant a la mare de Déu de Sta Anna (si no recordo malament el nom) preniem una decisió. Al Miquel li havia tocat la loto, faria una Duatló com deu mana! hahahah.

El cotxe era aprop d'uns 5km's, així és que decarregariem tot i mentre ell l'anava a buscar jo em quedava amb tot l'arssenal i la Lúla, era la millor decisió que podiem pendre en aquell moment i l'excusa per a que la Olga no patejes més! hahahah.

Deixant les bromes a part, al km 40 jo deia prou. La Lúla ens necessitava, així és que després de tenir-la tot el dia al peu del canyó darrera nostre a més velocitat que ningú, era el minim que podiem fer!

Al cap de res ja teniem a l'èlit amb el carregament, així és que ja era hora que decanses del tot bé i naltres donguessim per finalitzada la gran circular que ens haviem endut a la botxaca! La vall d'Àsua ens va donar tot allò que tenia i més, ens ho va deixar tot al nostre abast, només mostrant un petit flaire d'aire que ens anava advertint que el dia s'anava acabant!
Vaig batejar-me sobre ruta btt, a uns 2400m i estrenant la bici de la millor manera que sé, disfrutant de tot allò que ens agrada, així és que tinc molt clar que tornaré, ens va quedar algo pendent que aviat podrem tatxar de la llista!

Ara toca descansar, perquè m'esperen caps de setmana intensos, una nova etapa a la meva vida i canvis molt importants però res que ens aturi o ens prengui allò que més desitgem, la muntanya!

Amunt i Non sTop*