5a marxa Valls d'Àneu. Començo el correpallars!!!

L'adrenalina ja em pujava el dissabte al demati! Rebia una gran visita a la botiga de la familia Tintoré i jam em posava els pèls de punta. Més a més m'explicava que seriem colleta a dormir a Esterri, així que ... tocava una bona dosi de no dormi aquella nit, la cosa prometia!!!

Als 8 de la nit xapava el xiringuito i el bólido anava direcció Tremp sol!! Anava fent mentalment la llista de les coses, mentre parlava amb l'Oscar i el grupet i avisava que ja estava a punt d'arribar. Maleta llesta, Olga llesta, gran visita a la xiqui i un recarregament d'energia! Així que ja ho tenia tot llest per anar a sopar la Juanin, el Jordi, l'Oscar, la Eva, la Irene i pel cafè esperavem a la Lai i el Xavi, una gran companyia!!!

El sopar semblava no acabar-se mai, estavem passant-ho d'allò més bé prò eren les 00.30 i encara teniem 1h30 de cami!! Despedida de la pallereta, la Eva i la xiqui i camí amunt! Realment es va fer ben curt!!
En res erem a ca la tieta de l'Oscar tots ben enllestits i sense son!!! Sisisisiisi!!! Com sentiu eren les 2 de la matinada i no teniem son tret del Jordi, així que després sense deixar-li cap opció, darrera el gran sarau que montavem, va decidir tancar la porta i ell SI dormir! jjajajja. Naltres encara ens vam quedar xerrant una estona, deixant anar uns bons disbarats x part meva prò que van fer descollonar a tothom!!! 2.15 hora de dormir tots!!

Als 6 del mati tocaba diana i als 6.30 ja ens plantavem amb tots!! :)

Ens esperava un gran dia. La pluja semblava que faria presència però res que ens pares!! A més teniem un gran suport, la super Juanin ens faria d'abituallament fisic i mentalment poble a poble així és que teniem un gran recolzament!!! 
En res el tret de la sortida!! Tothom ha sortit d'embrunzida però jo amb la meva calma i xino xano amb l'Oscar anavem fent. Xim xim l'aigua feia, però amb la super gorra que portava no em molestava gens! La veritat és que no feia fred i a la primera pujada ja ens treiem roba, al cap de res apareixien la Juanin i la Núria i els hi deixavem els complements! jejej
La veritat és que a la sortida no haviem vist a massa gent de Tremp per ser que n'erem uns quants, i a la que me girat alli teniem al Josep i la Marina. El duo de color blau ens atrapaven i vistos i no vistos hehehe

Començavem cami cap a Sorpe. Ens esperava unes bones vistes i un bon fangar, no tindria molt temps per a fer fotos, a més la Reflex s'havia quedat amb la Juanin (ella en faria molt més servei) i jo m'havia quedat amb el mòbil, d'aqui la calitat no tant bones de les fotos, però si.... unes gran panoràmiques!!

Aviat ens ha agafat el fanguer i el fer els "tussinots"! Tenia molt clar que si més no seria una cursa diferent, tan jo com l'Oscar sabiem que em costaria, que no portava el ritme adequat però a la vegada sabiem que l'acabariem. Amb més o menys temps però ho fariem!!

Xino xano anavem fent, les pujades les aguantava bé i a les planejades ens anavem recuperant. Aviat em pogut divisar les "comportes" de Boren o València d'Àneu (sóc incapaç de recordar l'ordre dels pobles!!!). No arribavem al poble però amb el mega caudal que baixava no m'he pogut estar d'arribar-m'hi i deixar petjada!!

Realment hi havia unes vistes increibles, i tot el que ens acompanyava era verd verd i més verd!! Donava gust caminar per allí i disfrutar de tot allò que trobavem!!

Aviat he tornat a amagar càmera i pujada amunt per poder arribar a Sorpe on ens esperava la Juanin amb una gran rialla i un recolzament increible, nosaltres li retornavem amb dos bollitos! jajajaja que bona! Alli també ens esperava el primer abituallament on casi ni em parat, anavem frescos i no ens voliem refredar!!

Passat el poble ens esperava 1km més o menys d'asfalt. El pas pel riu era massa elevat i a comparació de l'any passat (Segons fons del Oscar, jo era el 1er any) havien preferit assegurar-se i passar per la carretera, prò aviat agafavem portante i bosc amunt ens esperava!! La vegetació continuava sent espectacular! Arbres "vestits" d'herba, grans arcades amb vistes increibles i grans pujades amb fang, realment estavem MOLT entreetinguts!!!

Allò no parava de deixar-nos amb la boca oberta amb mini cascades naturals i panoràmiques de vèrtic!!!

 

Ja feia estona que estavem pujant i al fons ja podiem divisar València d'Àneu, ara ens quedava una estona de tranquilitat amb terreny planet, fins arribar planyo planyo a Son del Pi. Un poble ben peculiar!!!

Que per què??? Doncs resulta que són molt "yeyes" i al cementiri hi tenen ben plantificat una gran bandera de catalunya!!!! Realment tenia uns indrets ben peculiars!
També ens hi esperava un 2on abituallament on hem fet una mica més de parada, i... avall que fa embrunzida!!

Hem passat ponts on em fet la cabra, ja es divisava Esterri de fons i ja portavem 14km molt ben portats!!!
Trobavem que si bolets, que si "esparrecs silvestres"... realment no ens deixava de sorpendre res!!!

Només ens quedava la baixada fins al barranquet de troncs (on NO explicaré com he aconseguit crusar-lo sense posar els peus al riu), una pujadeta de no res - em deia l'Oscar.... quin engany! jajajaj i planet fins agafar l'última baixada que ens duia a Esterri!! De mentre l'Oscar es dedicava a buscar... Carreretes!!!!

La gana apretava una mica, els abituallaments realment eren una mica pobres... Prò la Olga va preparada per a tots. Després de "zampar-nos" les barretes què quedava????? El bocata de perniiiiiiiil salat!! Sisisisi, així que ens el partiem i si més no portavem algo més. Començava a estar cansada i el cos es començava a esgotar però al veure que ja hi erem em feia tirar! Realment podia treure unes fotos increibles en el lloc on en trobava!!!

Això ja està Olguiiiiiii em deia l'Oscar! i era veritat, només ens quedava la proba de foc. La gran baixada llarga que m'havia dit la Silvi, la idea era xino xano però.... l'Oscar me l'havia de tornar d'Àger i la Olga s'ha deixat així que... cames ajudeu-me que ens em tornat corredors de cop! El cos responia bé i veia que si em posava a caminar no aguantaria ni 10 segons, així és que agafant un bon ritme i amb passets petits em disposava a baixar corrent, l'Oscar m'esperaria a baix però veia i sabia que aniria bé i així ha sigut! La gent ens feia pas dient aparteu! Corredors!! i entre mi pensava... a fe de déu que si sabessin que només fa 2 segons que he començat.... jajjaj!
 En 10 minuts erem al últim passeget acompanyats d'unes bèsties que mai em canso d'admirar!!

Allò ja estava i arribavem a la recta final. Encara no eren les 12 així que arribavem a temps per acompanyar a la Juanin a la "ULTRA JUNIOR" jajajajaja. Amb 5h en punt ens plantavem a meta!! Alli ja ens esperaven la majoria per donar-nos ànims a l'última entrada!! Quina il·lusió tenir-los tots allí, realment era un comfort enorme!!!

Poc a poc ens em anat posat a lloc, ja no en quedaven gaires dels nostres per arribar tret del Carlitos, Antintí, Marti, Oliver, Dani, Diego i Xulillo prò ells venien de la llarga!!! Així és que poc a poc abans d'anar a dinar han anat entrant cadascú al seu ritme!!

Allò ja arribava a la final. Als 3 ja erem casi tots assentats al terra del poli per a dinar. Sisisis, al terra! Ni una cadira, però bueno res que ens superés després dels 21.10km i les 1290kc que havia gastat!! Un fart i l'olla plena avui, però super contenta pel resultat!! Arribar a meta sencera!!

Així és que... com sempre dic, una més al sac i a per la pròxima!! Non sTop*

Trail d'Àger 10Km

Avui era un d'aquells dies per memorar, per recordar i per oblidar...

Portem unes setmanes difícils, i el pronòstic és una mica llarg i si més no, aquestes sortides amb els meus és lo que sempre ens fa desconectar del món! :)

Sempre he començat les cròniques amb energia i entusiasme, avui no és menys! Però crec que algú molt especial es mereix un agraïment especial. No cal nombrar a ningú, ell ja sap qui és! Simplement un GRAN amic i una GRAN persona. Aquests dies ens has ajudat. He pogut arribar a entendre moltes coses i m'he tret els grans dubtes que tenia, així que... moltes gràcies D.!!!!!! :)

i bé, ara sí!!! Toca explicar la experiència, que no es queda gens de curtaaaa!!!

El dia com de costum entre els nostres, ha començat aviat. Anant a dormint a la 1.30 i després d'una setmana ben mogudeta avui als 6 ja tocaba diana. M'havia de reunir amb l'Oscar, la Silvia i el Toni, una companyia immillorable per carregar-se un mateix les piles!
Ahir tenia molt clar i decidit que no els faria companyia, que em quedaria a meta sense fer-la. Tenia encara les costelles tocades i no ho veia clar.... perquè aquest canvi?? Vosaltres sabeu el que tempta tenir a la Silvi, l'Oscar i el Toni preparats fent dentetes?? Acabes caient a la temptació!! jajajajj, així és que als 7.30 ja recolliem dorsals. Una xulissima samarreta i a prepar-nos que ens faltarien cames!! Preparats amb voltaren, botelletes... el que fés falta però allí havia d'estar, ho necessitava per mi i per ella! :)

Després de quatres estiraments i fer el tonto escoltavem brifing de la llarga i animavem a Petitjan que s'enfrontava tot sol als 37km que li esperaven!! Als 8.30 els hi donaven la sortida!

No em tardat pas massa a acabar-nos de preparar i parar l'orella! Sisisisisiis, tot i que la Silvi no tinc molt clar que sapigui això d'escoltar.... jejejejej
Pim, pam, pum... el nostre tret de sortida! Rellotges preparats, cames llestes i el coco que m'acompanyava més que mai! El Toni i la Silvi han començat a trotar i avançar, naltres xino xano no cal matxacar... total no els hi serviria de RES!!! En 5 minuts ens els trobavem al darrera que s'havien PERDUT!!! Com??? Sisisiisi, com sentiu!! La silvi si no es perd no fa cursa.... jajajajajajajaj, quin fart de riure! 
Després ens han tornat a passar i ja no els em trobat més fins l'arribada.
Jo i l'Oscar anavem xino xano,  la pujada al castell era dureta però desprès teniem la recompensa de la baixada pel mig del poble, no hi haviem passat mai però la veritat que era xulo!
Aviat em sigut al pontet de no se què.... (no recordo bé el nom) i allí ja començava via cap a la Via Romana i una gran pujada fins arribar al port d'Àger.

Pensava que se'm faria molt pesada, que necessitaria mil i una parades (en faig sempre moltes), però m'he sorprès a mi mateixa! Les costelles reaccionaven bé a la medicació i el cos anava bé. Així és que "suaument" em anat fent via amunt amb l'Oscar, ens pensavem que ens costaria més però amb una hora estabem plantats a dalt del port i l'abituallament ens esperava, això sí, algo més també.... Fotos! Como no...amb unes vistes increibles de tota la conca!!!

Em begut, mengem taronja, ens refresquem i au tira que el més veterà de tots (79 anys) ens enxampava i ara tocaba lo nostre tralla de baixada per corriols fins arribar al barranc!!

No les tenia totes i tremolava només veure el que m'esperava. Què passarà amb els "sutracs", m'hauré de quedar a mig camí? Si corro em farà mal, si camino els genolls petaran... No sabia per on tirar. Xino xano anavem fent amb l'Oscar fins..... Pam! A la Olgui se li ha girat l'olla i tocava córre... Sisisisisi, au tira avall, ara salto com un canguro, ara faig esses com una serp, ara més ràpid, ara més a poc a poc... però funcionava! No em ressentia de res, se'ns faria més curt i millorariem temps! Així és que amb 20min erem al barranc, tota una canya!!!

No parava de sorprendre'm a mi mateixa!! L'Oscar em deia que estava boja però a mi ja m'anava bé perquè nomes ens quedava 2km per arribar!!!! i per ja divisavem Àger altra vegada!!

Allò ja ho teniem a la màniga i amb 1:45 ens plantavem a meta!!! Alli teniem al Toni i la Silvi que ens esperaven, preparats amb la càmera i amb els seus ànims incansables!!! Com sempre!!! Així és que abans dels 11 entravem a meta!!

No m'ho podia creure, allí estava! Batin rècord de temps, increiblement!! 
Ho he viscut com una gran tornada al món de la montanya, ho he viscut amb una gran companyia i uns grans amics que en tot moment m'han fet costat, però sobretot ho he viscut al 200%, amb l'adrenalina constant en tot moment i disfrutant de tot allò que més m'agrada!!
Una experiència única on res importa i oblides tot allò dolent que pots arribar a tenir!!!

10km més amb un temps per a mi increïble!!! Mil gràcies a tots, a tu a tu i a tu, però també agraïr la gran organització! En cap moment tenies possibilitat de perdre't, l'abituallament era més que suficient i el tracte excel·lent!! Olé per ser el 1er any!! Com és evident els Tremp Runners, l'any que ve.... TORNAREM!!