El dia començava a les 8.30 carretera i manta, fins ara fletxa! Em deia la Silvi. Xino xano em anat baixant i després de donar 2 o 3 voltes per trobar lloc per aparcar em nat a parar en una zona blanca que ens ha anat de fabula!
Eren les 10, així que em acabat de pujar fins la Seu i alli em començat a veure ambientillo. No podia fallar i el Sergi ja "purulava" per alli esperant que anessim apareguent. Poc a poc, la gent anat fent cap. Tintoré amb el nen, Diego i Xuli, la Silvi amb el Toni i la Carla... Poc a poc allò anava agafar color i la Olga cada cop es feia més enrera.
Sisi, no tenia gens clar, allò de la meva primera d'asfalt i estrenant-me corrent. M'havia preparat dur durant dos setmanes corrent cada dia poc a poquet, però 10km eren paraules majors! La Silvi i tots m'intentaven calmar. La Sònia i el Manel em deien que podia amb allò i més, prò no ho veia tant clar...
Aviat han començat les probes infantils i les peQues ja començaven a estar nervioses. Primer ens em colat, i les col·locavem amb les de 4t!!! Quines males mares, sort del Diego! jjajajj
Total, que al final han canviat horaris d'última hora i les peQues corrien després de la nostra sortida. Així que l'he deixat en bones mans i au a preparar-nos!
Anavem practicament els 20 i pico TR que havien baixats junts i preparats per a posar-nos a primera fila, ho hem aconseguit prò... quina raó tenia la Sandriiiii!!! Alli com a berberechos i encara t'havies de sentir segons què... Així és que amb molt de gust, m'he posat amb 2a fila i fora problemes! i PUM! tret de sortida!
He sortit tremolant, però allò s'havia de probar així que he deixat d'anar al ritme de la Sandri, feia unes zancades tan grans que aanava massa asselerada! i poc a poc he anat gafant ritme. M'he anat quedant enrerra si, però he fet cas a una gran persona, ves regulant i reserva't per la pujada! Que gran Sergi!!! :)
i xino xano he anat fent. A ratos em costava i a ratos les passava putes però el fet de tenir gent dels meus que m'anaven passant i m'anaven "estirant" ajudava molt! El xuli m'agafat de la mà, la Sònia i el Manel em donaven ànims, el Oscar Tintoré anava controlant que anés bé... Segur que me'n descuido a més d'un però era increïble tot el que estava rebent!
i poc a poc he anat fent, al km 3 he necessitat parar i alli un entrenador que anava amb la seva corredora m'ha fet enganxar a ells. Va que anem a ritme fluixet! Dit i fet, la veritat que m'ha ajudat però necessitava descansar més. He caminat una miqueta més però al veure que tothom corria pos ale, san tornemi! Encara que no volguessis acabaves corrent ;) i així he anat fent.
Arribava al abituallament, bieeeeeen - he pensat - però merda a l'hora! S'havien quedat sense aigua!! La cara de moniato que se m'ha posat em sembla que no se m'ha tret en tota la cursa. No em podia creure que no quedés ni una gota d'aigua quan veies milers i milers de botelles practicament plenes! Així és que sense pensar-m'ho dos vegades n'he agafat una del terra! No podia estar 10km sense una gota d'aigua, almenys jo!
M'he rebiscolat una mica i per fi entrava a la part de la mitjana. Havia començat molt bé, fent 5km amb mitja hora, però ara començava a estar agotada.... He reposat altre cop caminant i m'ha enxampat el gran corredor! Un home de 79 anys que estava a pie de canyó! El pobre tampoc havia tingut aigua així que a compartir i seguir. La veritat és que ha sigut un gran exemple. Quan tenia els moments que ja no podia més, era ell el que em feia seguir. I veure la força de vooluntat que tenia aquest home, la veritat que et treia forces d'on no les teniem.
Hem anat fent xino xano i finalment arribava la recta final. Crusant el pont i amb les sirenes i llums dels polis al darrera ens obrien pas per a la gran pujada de caballers! Ufff he pensat, això em matarà!!! Així que a respirar fons i Gasssss!!!! Corrent a poc a poc però anava pujant i de repent.... mira la Olga!! La Èlia de cal tarragona estava alli animant-me, quina passada!!
L'adrenalina m'ha començat a pujar, estava a la recta final i la meva gent estava a prop, la meva peQue m'estava esperant! Quines serien les seves reaccions, i les meves???
Aquella pujada s'estava fent eterna i m'estava quedant sense forces, però ho havia de fer! Havia d'arribar a dalt. Ja veia l'arcada de l'entrada a meta així que ja estavem arribant, ja no quedava gens i ZAS!!!! Encara se m'exalta ara el cor quan recordo aquell GRANDISSIM moment!!! Sota la Seu i a primera fila tenia a tots els TrempRunners cridant-me, animant-me i dient-me que allò ja estava! Venga Olga!!! Olga, Olga.... Ni tan sols m'ha donat temps de veure qui hi havia però han sigut unes sensacions tan increibles, tan indescriiptibles que realment ha sigut un moment molt emotiu! Tots estan aqui per tu Olga - em deia a mi mateixa - així que ara no els pots defraudar, aquests últims metres han de ser increibles! i Així ha sigut! Però les emocions no han acabat, quan deixava tots els TR enrerra.... alli apareixia la PEQUE! La meva peque cridant-me, la Carla animant-me i la Silvi dientme que ja havia acabat!!!! Quina rebuda tan gran i quin final més grat, havia valgut molt la pena tot el patiment que havia passat, només per tota aquella recompensa que estava tenint! Així és que només quedava no defraudar a ningú, i xafar linea de meta.
El punt de meta, el moment de passar el marcador no s'ha quedat enrerra. El meu gran company de cursa em donava pas, el que havia estat lluitant com un campeón per arribar em deia que passes. Jo li deia que no, que no ho trobava just.. així que més increïble que poder agafar-lo de la mà i entrar junts???? Ha sigut un gran final d'una cursa que m'ha marcat història!
Després de 1:20 de cursa, plena de dubtes, nervis, agotament i moltes emocions li deia a la Silvi que MAI MéS! N'he acabat fins als piiiiiip, i mai més li repetia! jejejej
Ara que ja ho veig després d'haber descansat i des d'un altre punt de vista, un mai més no però si tal com m'ha dit ella una de més "light" per anar fent!
L'únic que em queda dir a l'organització que ha estat tot molt ben montat, senyalitzat i sobretot vigilat amb seguretat, però sisplau per un altre any no us quedeu curts d'aigua!!!!
La veritat és que ha sigut una gran experiència, una més al sac com totes les altres, amb sensacions totalment diferents :)
Normalment sempre sóc jo la que està a meta per a poder animar al altres, al sortir una hora abans, fontent-li canya encara arribo a temps per depèn de qui, però avui la que tenia esperant era jo!
Les xiques també han fet un gran paper, amb els seus 800m han fet posicions 6a i 7a, així que ja ens podem preparar de com pugen els mini TrempRunners, perquè ens passaran la mà per la cara ;)
Doncs, apale! Ja teniu distracció per un ratet. Un gran dia més per a poder batallar!!!!
Gràcies a tots els que heu apostat per mi avui!!!! Mil gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada